El bloc d'en Martí i la mare que el va parir

Senyoria, protesto!

2012-02-13T19:41:00.000+01:00

Crec que no cal massa introducció per parlar sobre com està la justícia en aquests moments, tot i que he trobat que és un tema prou gros com per ignorar-lo. La justícia? Sí, sí, aquella broma que dóna més importància a una acampada del #15M que un assumpte de corrupció. Us poso tres clars exemples que demostren que tenim, probablement, una de les pitjors justícies d'Europa.

Començant per la sentència pel Cas Marta del Castillo (vídeo 1), un cas que s'ha tornat a obrir avui mateix per tornar a intentar trobar el cos d'aquesta noia. És normal que tres còmplices d'un assassinat amb una possible violació siguin al carrer absolts? És normal que un noi que ha jugat amb la policia, amb els sentiments d'una família i amb la veritat i que a més se li imputen set delictes sigui condemnat només 20 anys per un d'aquests set delictes? Jo crec que no.

Seguim amb un altre tema també tancat: el Cas Garzón. Ho resumiré només amb una pregunta: com pot ser que el primer sentenciat del Cas Gürtel sigui l'home que més ha estat lluitant per enxampar als culpables? Jo crec que no. No trobo pas normal que un home al que se l'ha sentit per telèfon parlar sobre suborns i regals a canvi de diners, bolsos, trajes o favors institucionals estigui al carrer com si res hagués passat tenint en compte que un amic seu va estar allotjat al mateix hotel on es trobaven concentrats els membres del jurat que l'havia de condemnar o absoldre (recomano fer clic a sobre de l'enllaç). Tampoc trobo normal que amb tantes proves evidents se les passin pel forro.

Per acabar, un tema que acaba d'obrir-se i que, segurament, sigui el més indignant dels tres: el Cas Urdangarín. Es pot dir que no hi ha tracte de favor quan deixen que un dels imputats se li concedeix una declaració sense càmeres ni micròfons? Jo crec que no. Serà indignant veure com el senyor Urdangarín serà absolt i se'l declararà completament innocent. Pobret, no? (ironia). Serà brutal veure com Jaume Matas serà condemnat a pagar una multa mentre ell torni als Estats Units a viure tranquil·lament, també com si res hagués passat.

Així doncs, queda ben clar, dins de la meva opinió, que la justícia espanyola té més mà dura amb un lladre a una botiga o a una persona que no paga per entrar al tren que amb persones que es dediquen a robar els diners que entre tots paguem i que hi ha proves clares de que ho fan. És vergonyós, indignant i, definitivament, injust: una cosa que mai hauria de ser la justícia.

Bé, espero que us hagi agradat aquest nou escrit així com el nou encapçalament del bloc, dissenyat amb l'ajuda de l'Anna Rigau. També he d'anunciar que, de moment, no faré un escrit sobre la Llei S.O.P.A. tal i com se m'havia demanat, ja que la poca informació que he trobat ha estat de fonts molt subjectives i, per tant, crec que no està bé opinar sobre un tema del qual en desconec moltíssim. Així doncs, torno dimecres amb un escrit sobre la reforma laboral del Govern Rajoy.

Què tenim

2012-02-05T17:36:00.003+01:00

Ja fa uns dies vaig anar amb els companys de l'institut a Barcelona a veure Cop de Rock, un musical de Dagoll Dagom que explica una història amb cançons només en català. Tots ens sabem alguna cançó de Sau, Sopa de Cabra, Lax 'n' Busto, Els Pets, etc... I ara mateix deus estar recordant alguna d'aquestes cançons amb un somriure. És normal, és bona música feta aquí, amb les coses bones que tenim aquí, tal i com diu aquell anunci d'Estrella Damm.

Divendres estavem parlant amb un professor meu sobre aquest musical i la veritat és que ens va agradar moltíssim. Ell em deia, amb tota la raó del món, que no valorem prou el que tenim. Mai veurem amb els mateixos ulls una cançó dels Rolling Stones com El Far del Sud o El Tren de Mitjanit. No ho dic per comparar-los, sinó que no valorem igual la música que s'ha fet aquí pel sol fet de ser catalana, però que pot ser tant o més bona que qualsevol altra cançó.

Aquest era l'esperit dels 90, quan es feien aquells macro-concerts amb estelades i tothom gaudia d'aquelles cançons que avui en dia encara sonen i s'aprenen. Aquell esperit que envaïa a la gent i que portava el català arreu de la península i més enllà de les fronteres fent de Catalunya un país fort.

S'ha d'agrair a tots aquells grups que van fer de la música catalana un referent, que va fer valorar el que està fet aquí i s'ha de seguir escoltant música en català, que ara també se'n fa. Les coses, els estils i els temps canvien, però aquell esperit que també ha entrat dins meu, tot i que jo no havia nascut, ha de seguir dins dels nostres cossos. I és que les cançons en català també parlen d'amor, del dia a dia, de pensaments i del mateix que parlen les angleses i les espanyoles.

Aquí us deixo dues caixes de records, també conegudes com a vídeos, on hi podreu recordar vells temps. També us recomano anar a veure Cop de Rock, al Teatre Victòria de Barcelona.

En memòria teva

2012-01-24T06:00:00.000+01:00

El passat 30 de desembre l'Elmer, el meu gos, amic i company de pis ens va haver de deixar en motiu d'una infecció escampada pel seu cos que no el deixava caminar ni pràcticament beure ni menjar. Va ser una mort molt sentida i en uns moments que ja eren delicats per si sols després de la recent mort del meu estimat tiet Jaume, una mort que ens va afectar moltíssim a tota la família, amics i companys.

L'Elmer ha estat un gos que us vaig presentar aquí, al Bloc, poc després de començar a editar-lo. El vaig adoptar amb la mare que em va parir a la gossera el dia abans del meu aniversari. Era un gos amb por que havia estat maltractat a Andalusia i que aquest fet el va marcar per tota la vida amb una por eterna a les escombres i fregones. Va ser un gos que va costar acostumar-lo a sortir a passejar i a portar una vida normal, però que amb esforç, ganes i confiança va aconseguir-ho. Amb tot el que un gos comporta, ha estat un plaer cuidar d'ell fins l'últim moment. És un gos que ha passat per diferents infeccions i problemes de pell, però no el penso recordar ni per això ni pel seu final, sinó pels moments difícils en què ens va acompanyar i consolar a la seva manera, que era carinyós i divertit, sempre amb ganes de gresca i de conèixer nous gossos i persones.

Elmer, el gos que ens va acompanyar a molts i moltes, el gos que ens rebia quan arribàvem a casa, el que no volia que sortíssim d'ella i el que sempre, sempre, estarà al meu cor.

Gràcies per tot, Elmer.

Un circ anomenat 'tele' (II)

2012-01-20T06:30:00.000+01:00

Si a la primera part de l'escrit sobre televisió vaig parlar de les principals cadenes (Telecinco, Antena 3, TVE i TV3), avui parlaré sobre alguns dels altres canals: Cuatro, La Sexta i Neox, uns canals més petits però amb una visió diferent de la televisió.

Per si no ho sabeu, Telecinco va absorbir a Cuatro fa aproximadament un any i Antena 3 acaba d'absorbir a La Sexta. Aquestes absorcions han estat degudes a falta de diners per part de les cadenes petites, i com diu el refrany, "Si no puedes con tu enemigo, únete a él". De fet, l'absorció de T5 a Cuatro ha fet enriquir a la primera i ha utilitzat a la segona per emetre reposicions i enviar a professionals que es mereixen molt més, com ara Jesús Vázquez, Hilario Pino o Mercedes Milá. Des de que aquestes dues cadenes es van unir, Cuatro no ha parat de baixar la seva quota d'audiència i ha començat a emetre més anuncis que mai. A més, ha començat a emetre 'telebasura', un tipus de televisió molt típic de T5, tal i com us vaig comentar en l'anterior escrit. Un exemple n'és "¿Quién quiere casarse con mi hijo?", un format que encara s'ha d'estrenar, però que promet molt poc.

A més, i per culpa d'aquesta fusió, la productora 7yAcción, empresa que produeix 'El Hormiguero', 'Otra Movida' i antigament 'Tonterías las justas' ha decidit deixar de produir per Cuatro, ja que no volen cap tipus de relació amb la cadena de Mediaset. De fet, en les últimes edicions de 'TLJ' pràcticament només s'emetien vídeos de programes de Telecinco com ara 'Sálvame' o 'AR'. Així doncs, Cuatro ha perdut el seu programa estrella, el de Pablo Motos, que ara s'emet a Antena 3 i que està arrasant, ja que aquesta televisió els ha donat moltes més facilitats a l'hora de portar famosos a nivell internacional al programa. Cuatro és una cadena pràcticament morta.

D'altra banda, La Sexta s'ha fusionat recentment amb A3, però és una fusió de la que, de moment, no se'n poden treure conclusions, només es pot dir que els treballadors de la cadena petita estan atemorits perquè no volen que els passi el mateix que a Cuatro. La Sexta s'ha fusionat perquè començava a tenir pèrdues importants i necessitava el suport d'una empresa més gran. A més, és una cadena que està patint un desgast i uns baixos índexs d'audiència que està intentant combatre amb sèries de gran èxit com 'The Walking Dead' o programes com 'El Club de la comedia'. El problema de La Sexta ha estat que els seus programes insígnia ('Sé Lo Que Hicisteis', 'Buenafuente' i 'El Intermedio') van començar a baixar notablement les seves audiències i van haver de suspendre els dos primers, que havien triomfat moltíssim en els seus millors moments, superant a Telecinco a les tardes fins que els van prohibir emetre les seves imatges. El que ha sobreviscut ha estat el programa d'El Gran Wyoming, que ha sabut renovar-se i està millorant moltíssim en els últims programes quasi arribant a duplicar els de la mitjana de la cadena. S'ha temut una baixada del programa després de l'adéu de Beatriz Montañez, però el programa segueix registrant bones dades i s'espera que Antena 3 ajudi a La Sexta a millorar incorporant-hi bons programes i noves sèries d'èxit.

Per acabar parlaré de Neox, una cadena secundària, ja que pertany a Antena 3, però s'ha de reconèixer que aquest canal està aconseguint millorar moltíssim oferint sèries de gran èxit als EUA i emetent programes d'entreteniment com ara 'Otra Movida', l'estrena més vista d'un programa a un canal minoritari. És una cadena que supera a Cuatro als vespres amb reposicions dels 'Simpson' i que, de vegades, també a la tarda amb el programa de Flo i Cia, que porta convidats de luxe gràcies a Antena 3. És una cadena de qualitat i per tota la família que s'ha consolidat com a cadena de la TDT més vista. Aplaudeixo el canvi que s'ha produït!

Així doncs, ja acabo amb els escrits sobre televisió, de moment. Espero que hagueu trobat interessants aquests dos posts sobre un món que m'interessa molt i que és força interessant. Torno el dimarts 24 amb una dedicatòria a l'Elmer, un gos i amic que ens va deixar el passat 30 de desembre. Fins llavors :)

Un circ anomenat 'tele' (I)

2012-01-15T17:53:00.000+01:00

Molts i moltes sabreu que m'agradaria poder treballar de periodista a la televisió, i és que aquest món és força interessant, sempre depenent del tipus de televisió que es faci. Fa més d'un any que vaig descobrir les pàgines web FormulaTV i Vertele, unes pàgines dedicades a les notícies sobre televisió i les audiències, aquelles que condicionen la continuïtat dels programes i sèries en emissió. La veritat és que m'hi he aficionat força, i crec que ja puc fer un escrit dedicat al panorama actual de la televisió a Espanya. Aquí va:

La televisió és un món que exigeix renovar-se, i per això els programes canvien. Un bon exemple és Antena 3, una cadena que ha decidit prescindir dels programes dedicats al cor i a la polèmica i ha començat una neteja d'imatge que els ha servit molt. Han canviat programes com 'DEC' o pel·lícules repetides per emetre concursos, han deixat els programes de crònica social per sèries d'època i de producció pròpia com 'Hispania' o 'Toledo' i han preferit quedar-se amb pel·lícules d'estrena abans que fer un especial sobre la vida d'algun torero. Aquest és un canvi que els està resultant, ja que han millorat les seves audiències tot i seguir sent la tercera cadena més vista, per darrere de Telecinco i La 1, unes cadenes que ja comencen a pensar què fer perquè A3 no els enxampi. Un exemple és T5, una cadena que intenta renovar-se però no en sap.

Han cancel·lat programes de 'telebasura' total per intentar deixar de ser la cadena que emet els pitjors programes, que no vol dir que no tinguessin audiència. Tot i que estan estrenant noves sèries produïdes per ells mateixos, encara falta molt per canviar l'etiqueta que porten a sobre: 'telebasura'. Estan intentant canviar programes com 'Vuélveme Loca' deixant de banda el cor i endinsant-se en temes com el Cas Urdangarín, han fet un toc d'atenció a programes com 'Sálvame' i 'AR' perquè siguin més suaus, però els seus propis protagonistes segueixen fent el mateix tipus de televisió. I tot això ha passat per la notable millora d'Antena 3 i per la vaga d'anunciants a 'La Noria', un programa que ara s'ha maquillat sota el nom de 'El gran debate', però segueixen sent els de sempre. És més, ahir vaig veure 5 minuts d'aquest programa i he de dir que era molt avorrit i només hi havia tertulians de dretes. En definitiva, T5 no sap canviar.

Spot de TVE 'sin publi'

Un canal que ha millorat moltíssim des de l'1 de setembre del 2009 quan va deixar d'emetre publicitat ha estat La 1 de TVE, una cadena que té la característica de poder veure una pel·lícula, un episodi d'una sèrie, un programa d'humor o d'actualitat i uns informatius sense anuncis, un fet que ha convertit a La 1 en líder absoluta mes a mes. Per desgràcia, el meravellós Govern Rajoy es planteja la tornada de la publicitat a la TV pública, un fet que portarà diners, però que convertirà a La 1 en una televisió secundària, ja que tampoc renovarà el futbol.

Muntatge: marti6.blogspot.com

Per sort, a Catalunya tenim la sort de tenir, de moment, una televisió competent i líder amb programes molt ben valorats i amb bona audiència com 'Polònia', 'Crackòvia', 'APM?', el 'Telenotícies' o el propi futbol en català, que també corre perill gràcies a Artur Mas.

Així doncs, ja veieu que la TV necessita canviar i millorar. Ho necessita perquè la gent així ho vol. I tot comença i acaba. Per això se que, si algun dia puc complir el meu somni, treballaré per millorar dia a dia en una televisió de qualitat, que és el que cal. Bona setmana i fins diumenge que ve!

Muntanya russa

2012-01-10T19:14:00.004+01:00

Primer de tot, bon any a tots i totes i anunciar-vos que aquest bloc no serà traduït a l'anglès, era una innocentada! Benvinguts al primer post del 2012! Avui, i coincidint amb la vaga d'ús del transport públic, parlo sobre l'excessiva pujada de tarifes dels bitllets que el Govern Mas ha aplicat per aquest nou any. Així doncs, comencem a donar canya!

Com bé deveu saber, des de l'1 de gener d'aquest any, moure's amb transport públic surt més car que mai, i és que a més de les retallades en sanitat, educació i serveis socials, el govern convergent ha decidit apujar brutalment les tarifes del transport que volen promoure perquè utilitzem, però si seguim així, anar en aquest tipus de transport serà només a l'abast dels més rics. I és que tal i com llegeixo a actuable.es:

"Les pujades afecten a títols detransport molt utilitzats com la T-10, que ha pujat més del 12% o la T50/30 queha pujat més del 10%."

Per si no n'hi havia prou, el bitllet senzill per viatges d'una zona ha passat de 1,45€ a 2€, pujant 0,55€ el viatge. Tenint en compte que fins ara el bitllet senzill pujava 5 cèntims cada any, la pujada és extremadament excessiva. I, a sobre, el transbord que abans es podia fer fins a 1h i 45min després de ser validat, ara queda reduït a 1h 15min i pujant 15 minuts segons el nombre de zones transcorregudes. Una novetat d'aquest any és que els títols del 2011 caducaran el 28 de febrer i no el 31 de març com als anteriors anys.

És una vergonya que aquesta pujada es produeixi en un moment en què la gent no té diners i, un cop més, ho paguen els treballadors i treballadores. A més, la vida s'ha encarit un 3% aquest 2012, però tenint en compte que els sous de funcionaris i de moltíssimes empreses han estat congelats, les coses es posen molt lletges de cara a arribar a final de mes per aquelles famílies que l'any passat ja els costava força.

Per si no n'hi hagués prou, les tarifes universitàries també es veuran afectades de cara al proper curs, ja que la primera matrícula pujarà un 7,5%, la segona un 75% i la tercera un 120% per obra del Govern Rajoy, segons 'Joves amb iniciativa'. Així doncs, doble problema pels estudiants i les seves famílies, que a part de pagar més per viatges fins al centre educatiu, hauran de pagar molt més per poder estudiar, un fet que al final també serà només per rics.

Tríptic sobre les noves tarifes proporcionat per Mataró Bus. Foto: marti6.blogspot.com

Si es vol sortir de la crisi, la gent ha de poder pagar deutes i imposts, i si la gent no es pot formar per aconseguir un bon lloc de feina i un bon sou, mai sortirem d'aquesta. Joves i treballadors/es no hem de pagar la crisi dels banquers. La majoria passa el mes com pot, però ells passen el mes amb milions i milions, però el que fan és enviar els bancs a la bancarrota i demanar diners a la UE per salvar-los el cul, però ells no es retallen el sou. Crisi de dretes, problemes per la gent d'esquerres.

Al final haurem de fer servir aquesta tarjeta. Foto: sirius.cat

El títol d'aquest post és 'Muntanya russa' perquè les pujades de tarifes, d'imposts i atur contrasten amb les baixades de sous, de diners i de borsa. Un any després de que Mas fos instituït president, encara espero que compleixi la promesa de "sortirem aviat de la crisi" i "treballadors i treballadores no seran afectats".

PROU RETALLADES i bona setmana! Torno diumenge amb un nou escrit!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

Martí six, new experience in English

2011-12-28T00:00:00.000+01:00

El projecte que avui us anuncio és una iniciativa que fa temps que estic preparant: Martí Six és un projecte fet realitat en el dia d'avui i consisteix en què El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir també serà editat en anglès. Durant les últimes setmanes he estat traduint els 10 últims escrits que he fet i ho seguiré fent a partir d'ara per oferir un ventall més complert de cara a promocionar el Bloc i donar més veu a aquesta pàgina que fa més de cinc anys que construeixo arreu del món. També vull que la meva opinió sigui llegida a més països i que els problemes que tenim al nostre país puguin ser sabuts més enllà dels Pirineus. A més, és tot un repte per mi i m'ajuda a millorar en l'anglès, una llengua necessària avui en dia per trobar una bona feina, i més si vull ser periodista.
Aíxí doncs, a partir d'avui podreu trobar els escrits publicats des de l'1 de novembre i també els que publiqui a partir d'ara en les dues llengües. Segurament els i les que m'heu llegit fins ara seguireu fent-ho en català, però si voleu donar un volt per Martí Six, feu clic aquí. Em farà gràcia que hi feu un volt.

www.martisix.blogspot.com

365 dies després

2011-12-20T19:29:00.000+01:00

Avui, 20 de desembre del 2011, fa un any que el senyor Artur Mas va ser investit President de la Generalitat de Catalunya. Han passat moltes coses i s'han pres moltes decisions des de que el president i el seu equip va començar a moure fitxes. Avui i aquí, faig un repàs del que ha passat durant aquest temps i, a més, hi dono la meva opinió.

Pla 1x1: Irene, decideix-te!

El Pla Educat 1x1, el de fer servir ordinadors a les aules, ha estat un objectiu a batre per part de Irene Rigau, consellera d'educació. Primer va dir que es suprimiria, però davant de la negativa generalitzada per part dels docents i alumnes, va decidir compatibilitzar els ordinadors amb quaderns. Després de tot això, que ja fa quatre mesos que no se'n parla, la consellera encara no s'ha decidit. Jo opto per combinar els ordinadors amb quaderns.

Felip Puig: Don Limpio (vídeo 1)

Amb els indignats a la Plaça Catalunya i fa quatre dies a la Universitat de Girona. La lamentable actuació dels mossos a la Plaça Catalunya 'per netejar' va acabar amb 137 ferits i cap intent de diàleg just per abandonar la plaça el passat 27 de maig. Aquesta setmana van voler reprimir la llibertat d'expressió per ordres de Puig a la Universitat de Girona.

Dreta unida: festejant amb el PP

Des de fa temps el PP i CiU estan mantenint contactes i s'estan ajudant mútuament per tirar endavant projectes que afavoreixen a la dreta. Tot i així, últimament ja no hi ha tant 'bon rotllo' perquè el PP no necessita a CiU a Madrid.

Retallades: problemes per tothom, menys per ells

Les retallades imposades per aquest govern en educació, sanitat, cultura, serveis socials i televisió pública no fan res més que perjudicar a la gent que no té diners com per tenir unes empreses privades que se'n carreguin de tot això. Fa pocs dies, Sergio Dalma va declarar que "amb el govern ZP la cultura havia estat més menyspreada que mai". Això vol dir que aquest home no es dóna compte del que està passant aquí. I mira que ell és català...

Bogeries vàries: un any dóna per molt

Bogeries com la Llei Òmnibus, que el que fa és destruir la feina feta els últims 8 anys, que, per desgràcia, és el que volen. A més, ahir es va dir que el transport públic s'apujarà una barbaritat. Per exemple, la T-10 pujarà un euro i el bitllet senzill passarà de 1,45€ a 2€. Tot això per no parlar de les noves taxes universitàries, només apte per bones carteres. Bogeries de dretes. Bogeries per les que abans s'hauria sortit al carrer i per les que ara la gent es resigna a pagar més del que hauria de ser ètic. Clar que, en política, què és ètic?

Ja n'hi ha prou!: toca parlar clar!

Sort en tenim de gent com la Maruja de Nou Barris (vídeo 2), gent que planta cara i diu el que pensa, gent que no té por de defensar els drets dels treballadors i treballadores, gent que sap que, en temps de crisi, els qui menys ho han de pagar són els no tan afortunats. Gent que sap que el que està passant no pot ser així. Gent com en Jordi Évole, qui fot canya a tothom a qui toca, qui diu les coses tal i com són. I així ho va fer a la gala dels Ondas (vídeo 3).
Senyor Mas, no ho està fent bé, ni tant sols millor que el tant criticat tripartit.

Bé, espero que tingueu sort amb la loteria i amb el Nadal, totes dues coses aquesta setmana i que no penseu molt en el nou president Rajoy i amb el Rei Artur, com diria la Rahola. Rei perquè fa el que més li convé als rics. Bona setmana a tothom!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

Troba El Bloc a les xarxes socials!

2011-12-15T17:08:00.001+01:00

Aquesta mateixa setmana El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir s'ha unit a Facebook i Google+. Podeu trobar aquest bloc a les xarxes socials fent clic a sobre del logotip del perfil al que vulgueu accedir.

A més, per si no us hi havíeu fixat, podeu compartir els escrits d'El bloc d'en Martí i la mare que el va parir fent clic a sota de cada post allà a on voleu compartir-lo: Twitter, Facebook, Google+, enviar-lo per Gmail o publicar-lo al vostre bloc de Blogger!

Així doncs, cada cop és més fàcil trobar El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir! Per cert, us anuncio que a partir d'ara els escrits d'aquest bloc també es podran llegir al Facebook en forma de notes a la pàgina del Bloc. també us avanço que el proper escrit serà publicat el 20 de desembre, justament quan faci un any de la investidura d'Artur Mas com a president. Fins llavors! :)

La veritat sobre "L'operació Qatar"

2011-12-11T16:32:00.001+01:00

Hi ha moltes opinions diferents sobre l'acord entre el FC Barcelona i Qatar Foundation. Des dels que diuen que és una empresa que "treballa en contra dels drets humans" o que "explota a nens per aconseguir diners per construir una casa per Sandro Rosell" i els que creiem que el que hem de pensar és amb els 30 milions d'euros que ens aporten cada temporada per anar reduint el deute ultra-milionari que té el Barça.

El passat estiu, el Barça va anunciar en un comunicat que havia arribat a un acord amb la Fundació Qatar.

Van ser molts els rumors que es van disparar sobre aquesta fundació, una fundació que he pogut comprovar que és molt desconeguda per part de la gent que en malparla. A tota aquesta gent els pregunto el següent: sabeu ben bé a què es dedica Qatar Foundation?

Aquí us en deixo un resum que he redactat amb informacions extretes dels articles a Viquipèdia tant en català com en anglès, de la pàgina web del Diari Ara, de la pàgina oficial de Qatar Foundation i de la web del FC Barcelona:

Qatar Foundation és una fundació creada el 1995 pel desenvolupament de Qatar i la seva economia. És una fundació que treballa per garantir un bon futur als nens i nenes i joves des de preescolar fins a l'educació secundària proporcionant material i educació a aquests alumnes. És una empresa privada (que no té res a veure amb el Govern de Qatar) i que, per tant, no té res a veure amb els drets i llibertats que les dones encara no tenen en aquest país. És una empresa que té una important línia d'investigació en malalties investigades per científics llicenciats arreu del món i que dóna una bona oportunitat als joves científics qatarians a endinsar-se en el món de la ciència i llançar-se a treballar a altres països. En aquest àmbit, el de la investigació, són una de les empreses més avançades en relació al temps que fa que existeix. Un exemple és que el passat mes de juny, la Fundació Qatar va ser l'amfitriona de la conferència mundial de periodistes científics. És una empresa que ha estat referent de moltes altres i, fins i tot, va ser la protagonista d'un reportatge de la BBC que parlava sobre la "Ciutat Educació", un projecte iniciat per la pròpia fundació a favor de l'educació dels nens i nenes com us deia al principi d'aquest escrit. Aquesta fundació col·labora en 8 universitats qatarianes i en 5 acadèmies i escoles, tal i com informa en la seva pròpia web.

Instal·lacions creades per Qatar Foundation per l'educació.

L'acord amb Qatar Foundation ha estat només per reduir el deute del Barça que va estar acumulant durant la presidència de Joan Laporta. Aquesta fundació aporta 30 milions d'euros cada any, i si el Barça guanya títols, dóna un plus de 8 milions d'euros. Us recordo que des de l'acord amb QF, el Barça ha guanyat tres títols (30 milions + 24 milions = 54 milions de benefici). I tot només per jugar un partit a l'any a Qatar i patrocinar la fundació a la samarreta. Al cap i a la fi no és tant greu... I el millor de tot és que l'acord amb Unicef segueix allà mateix. Si Qatar Foundation no estigués a favor dels drets humans, Unicef no hauria seguit anunciant-se. Per cert, el Madrid també va intentar que aquesta fundació els patrocinés.

Bé, aquesta setmana havia d'escriure sobre la premsa de dretes, però he pensat que aquest és un tema més entretingut i ahir, quan mirant el partit se'm va ocórrer després de la opinió d'un amic contra QF, vaig pensar que estaria bé informar-me sobre l'assumpte. Fins la setmana que ve! :)

My name is Iceta, Miquel Iceta

2011-11-30T15:09:00.001+01:00

Ell és el viceprimer secretari i portaveu del PSC-PSOE, tal i com diu a la seva pàgina web.

Realment, el senyor Iceta, per jove que sigui, és un dels membres més conservadors del PSC. És curiós que un home que, segons Viquipèdia, va ser un dels primers polítics en declarar obertament la seva homosexualitat sigui dels personatges socialistes més de dretes, d'aquests que no volen que el PSC tingui grup parlamentari propi ni que les inicials PSOE no vagin seguides de les de PSC, tal i com es pot comprovar en el el seu perfil a la xarxa social Gravatar.

És un home que hauria hagut de dimitir el dia després de les eleccions del 28 de novembre del 2010 al Parlament de Catalunya després del començament de la caiguda desastrosa del PSC i posteriorment del PSOE en les passades eleccions de fa escassament dues setmanes. Un home que parla molt d'un canvi a la cúpula del partit però que no es mou d'aquesta ni té pensat fer-ho, ja que fa sols 5 dies va anunciar que es presentarà a liderar el PSC al proper congrés. Ara mateix cal un canvi immediat tant al PSC com al PSOE, ja que després de caure tant baix, el que cal és trobar perfils que no estiguin cremats políticament parlant, perfils joves i motivadors. I aquests perfils existeixen, però n'hi ha que ja s'encarreguen d'apartar-los com mosques i de desmotivar-los perquè s'oblidin del vertader canvi.

Senyor Iceta, deixi-ho... ja en són masses, d'anys... no creu que toca sumar-se al canvi de debò? I no parlo del canvi que portarà a Catalunya a la ruïna total i a la repressió, no parlo del canvi liderat per Aznar.. ai, perdó! el canvi liderat per Rajoy... (ironia). Parlo del canvi que convenci als votants d'esquerres que es van quedar a casa el 20N o que van votar al PP per estar enfadats amb el PSOE, un canvi que comenci ara i que duri fins a les següents generals, un canvi que sigui imparable, un canvi que si no es produeix farà que la dreta es planti a Madrid 12 anys com a mínim i que faci el que vulgui a Catalunya amb el consentiment del Rei Artur.

Senyor Iceta, sumi's al canvi que toca si realment és del PSC!

Bé, després d'aquesta reflexió davant del que se'ns ve a sobre, un vull desitjar una molt bona setmana! Per cert, algú em sabria dir si s'han creat 3,5 milions de llocs de treball?

També us anuncio que la setmana que ve, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir hi trobareu un reportatge sobre els mitjans de comunicació d'extrem centre, és a dir, Intereconomía, La Razón, El Mundo, etc...

7 dies

2011-11-11T19:30:00.000+01:00

Set dies són els que portem en campanya i el que queda perquè el senyor Rajoy celebri el millor resultat d'una dreta cada cop més extrema. En aquests dies han passat les típiques coses que passen en campanya: vídeos polèmics, declaracions en què els polítics es retracten, muntatges penosos, etc... Aquí us deixo algunes 'perles' de la campanya i amb elles la meva opinió.

"Una candidata del PP publica un muntatge de Chacón ensenyant un pit" - Crònica.cat

Foto i titular: Crònica.cat

L'únic que puc dir sobre aquesta dona és que s'ha de tenir molta vergonya i s'ha de ser una dona molt masclista per fer un muntatge com aquest per esgarrapar vots d'on calgui. Aquesta candidata no ha tingut vergonya en fer-ho, per tant, trobo bé que no tingui vergonya en dimitir, com ha fet. Fets com aquests és quan es retracten els candidats que ens governaran en molt poc.

"El PSC simula la mort d'un pacient en un hospital a causa de les retallades en un espot electoral" - Ara.cat

Potser us sorprendrà, però estic completament d'acord amb aquest vídeo del PSC, ja que crec que té tota la raó del món. Les retallades alentiran les llistes d'espera per tot tipus d'intervencions i visites, fet que fa que la gent que pateix malalties greus tingui menys temps per esperançar-se i més risc a morir. També el fet que quan hi ha menys professors, hi ha menys atenció per cada alumne/a. El que passa és que la veritat fa mal...

Programa electoral de Plataforma per Catalunya - El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

Aquesta gent també ha tingut el seu lloc en aquest bloc durant els 5 anys de la seva història, ja us els vaig 'presentar' en un escrit. Però es veu que els agrada ser notícia força sovint. El que passa a aquesta notícia és que no l'he buscada jo, sinó que ha vingut a mi, concretament a la bústia i en forma de programa electoral, un programa completament impossible (recomano ampliar la imatge per veure-ho millor). En aquest asseguren que l'impost que els immigrants paguen per enviar diners al seu país no és tributat (és impossible pagar un impost sense tributar-lo, si no es tributa és que no es paga l'impost), per tant, què vol dir això? que prohibiran als immigrants enviar diners? Doncs d'aquí en volen treure 1.368 milions d'euros, que es diu ràpid.

També asseguren treure 3.325 cotxes oficials als polítics. I d'aquí em pregunto, només en deixaran un per en Josep Anglada? Doncs bé, amb aquestes dues propostes diuen que estalviaran 5.698 milions d'euros i ja haurem sortit de la crisi. També prometen crear mig milió de llocs de treballs cada any privilegiant als joves i als majors de 50 anys, però, sap el sr.Anglada que la gent d'entre 30 i 50 anys també treballa? Clar que després de que el PP assegurés crear 3,5 milions de llocs de treballs tampoc és tant. I per si encara us sembla poc, qualsevol immigrant que vingui d'un país que no forma part de la UE (Suïssa, Andorra, Islàndia, etc...) no podrà tenir la nacionalitat espanyola: el colmo dels colmos!

"Rubalcaba demana a Rajoy que retiri el recurs contra el matrimoni homosexual" - EFE

Com ja us vaig avançar en l'anterior escrit, Mariano Rajoy retirarà el títol de 'matrimoni' a les unions entre homosexuals tenint ara mateix un recurs presentat al Tribunal Constitucional en contra d'aquest tipus d'unions i de la seva llei, impulsada per ZP. En aquest vídeo del debat, però, Rubalcaba li pregunta sobre el tema i, com sempre, Rajoy desvia la conversa i no contesta.

Bé, doncs després d'aquest repàs a la campanya electoral vigent pel 20-N, vull anunciar-vos que el següent escrit serà un reportatge sobre Intereconomía, una cadena que se que existeix gràcies a l'APM?.

Per cert, vull dir també que he titulat la foto de campanya de CiU (a sota). L'he titulada 'els il·luminats, ja que per les autonòmiques veien la llum del túnel i ara estan il·luminats pel reflex d'unes estisores... També us adjunto l'alternatiu. Bona setmana!

Suma't al seu canvi...

2011-11-04T20:05:00.000+01:00

...si és que així ho vols.

Ahir va arrencar la tant anhelada campanya electoral. Aquesta campanya que fa tres anys i mig que dura, aquesta campanya que tant desitja el PP, ja que com pinta el CIS, va cap a la majoria absoluta.

El proper president, que ja us avanço que serà Mariano Rajoy (tampoc crec que us sigui cap sorpresa), és el líder d'un partit que és més a la dreta que mai, fins i tot, més que a l'era Aznar, que ja és dir... El proper serà un president que, com ha fet el govern Mas, farà retallades en els equipaments públics i donarà facilitats als més rics del país (pura filosofia popular, però ara encara més accentuada), serà un president que farà que les 'mesures' de CiU facin riure.

Foto: votoenblanco.com

Tot i així, parem de pensar un moment i analitzem per sobre què passarà a Espanya i a La Moncloa el 21-N. Us passo un titular real sobre unes declaracions d'Esteban González-Pons.

"El PP crearà 3,5 milions de llocs de treball gràcies a 1 milió de nous empresaris".

Foto: elsingulardigital.cat

Mirat així, el PP és un partit format per supermans i superwomans, ja que és realment impossible aconseguir tals dades, simplement perquè ni a sota les pedres hi ha tants nous emprenedors, però deixem-ho, tornem a la realitat, a la pura realitat:

El PP suprimirà la llei d'avortament.
El PP canviarà la llei per no considerar 'matrimoni' a una parella d'homosexuals.
El PP donarà menys autonomia a les comunitats autònomes treient competències als governs regionals.
El PP posarà traves i intentarà impedir el diàleg per aconseguir la pau i la fi d'ETA.
El PP no donarà ajudes a entitats socials ni ajudarà als menys afavorits econòmicament parlant.
El PP pactarà tant a Catalunya com a Espanya amb CiU per aconseguir aprovar lleis anti-socialistes.
El PP farà com Artur Mas, arribarà i automàticament destruirà tota la feina feta pel govern ZP.

Fotomuntatge: foto: PP muntatge: marti6.blogspot.com

No us negaré que l'últim govern ha comès errors, però el que se'ns ve a sobre no serà un error, serà una imposició rere altra, serà el pitjor error de la democràcia espanyola que, per desgràcia, és recolzat per masses espanyols/es.

Per acabar, vull avisar que la gran part dels vots que s'endurà el millor resultat de la història de l'extrema dreta espanyola és de gent que se'ls creu, gent que pensa que crear milions de llocs de treball és fàcil, gent que els votarà per desconfiança amb el PSOE, gent que els votarà per desesperació, gent que, quan se'n doni compte, serà massa tard. No us diré a qui heu de votar, ni molt menys, ja que sóc defensor de la llibertat, però us demanaré que reflexioneu el vot de debò i com cal i dir-vos que el 'no votar' és una opció que t'impedeix opinar o queixar-te durant la legislatura, ja que un 'no votar' és un 'm'és igual', per no votar, vota en blanc...

Foto: ciudadanosenlaprensa.blogspot.com

Bé, després d'aquest inici d'una campanya cantada, us informo que el següent escrit serà el dia 13 de novembre per analitzar la campanya socialista i popular.

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha dedicat els mateixos escrits sobre la campanya electoral del PSOE (1) i del PP (aquest), per tant, prego que ningú em denunciï com si jo fos TVE. Diumenge que ve, més i millor!

Intensa setmana

2011-10-23T15:51:00.001+02:00

Aquesta setmana ha estat una setmana amb moltes i molt variades notícies, des de la mort de Gadafi a la mort de Simoncelli, passant pel final de la lluita armada d'ETA. Aquí us deixo la crònica i una mica d'opinió sobre les diferents històries històriques:

Gaddafi, GAME OVER

Foto: flikr.com

Com bé deveu saber, el dictador libi va morir el passat 20 d'octubre, obra dels rebels, un grup de gent que realment a lluitat per posar fi a 42 anys de dictadura. Una gent que ha arriscat la seva vida per salvar-ne d'altres i per salvar el futur del seu país, una gent que, com tothom, té dret a decidir i ara podrà fer-ho, ara podrà decidir qui vol que sigui el seu president. Aquesta gent, tot i que molts s'han quedat pel camí lluitant per la llibertat i d'altres lluitant per la dictadura, ha aconseguit un fet històric en el seu país, i d'aquí a 8 llargs mesos tindran les seves primeres eleccions. Ells, tenen dret a ser considerats herois del seu propi país!

ETA, per fi!

Foto: Cadena Ser

Unes hores després de la mort de Gaddafii (llavors ja confirmada), la banda terrorista ETA anunciava el final de la seva activitat armada, una notícia esperada i històrica, 43 anys d'activitat després. La banda per fi anunciava per primer cop el final definitiu de la lluita armada. ETA, una banda molt perillosa en el seu dia, una banda que ha matat a molta gent innocent i injustament, una banda que ha matat a 53 catalans/es i més de 800 persones en total, una banda que existeix des de fa 52 anys i una banda que ha estat notícia molts cops, però ara més que mai. Un punt positiu per l'esquerra abertzale i un primer pas per arribar al final de tot això. No podem oblidar les més de 800 morts, però s'ha de parlar ben parlat perquè el terrorisme ja no sigui notícia al nostre país.

Simoncelli, R.I.P.

Foto: SPORT.es

Avui mateix ha mort el pilot de motos Marco Simoncelli en un fatal accident allà mateix on va guanyar un mundial fa un temps. Si he de ser sincer, us diré que no he seguit mai les curses de Moto GP, però és veritat que aquest noi de només 24 anys era un gran crack! És una pena que esportistes com Antonio Puerta, Dani Jarque o com ara mateix Simoncelli perdin la vida tan joves.

Bé, després d'aquest repàs a la setmana que avui acaba, us avanço que el proper escrit serà sobre Rajoy i la seva súper campanya (ja que ja vaig parlar sobre Rubalcaba, espero que no em controlin els minuts com a TVE). Bona setmana!

Sabíes que... el Bloc d'en Martí i la mare que el va parir fa 5 ANYS? Fes clic aquí i descobreix-ho!

5 ANYS!

2011-10-06T20:26:00.001+02:00

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir celebra un lustre!!! Cinc anys després, vull agrair a tots/es els i les qui em visiteu des del primer dia o des de més endavant la vostra fidelitat! Com haureu pogut veure, hi ha una novetat al bloc, i és que just a sota de l'encapçalament del bloc hi ha les anomenades 'pàgines'; una és la Pàgina d'inici (aquesta, on hi ha tots els escrits i el contingut de sempre) i una que es diu 5 ANYS!, aquesta està dedicada al cinquè aniversari d'aquest bloc, amb el meu primer post i un escrit de record i agraïment per tot aquest temps!

Per veure-ho, també podeu fer clic aquí!

MOLTES GRÀCIES, DE TOT COR!

Tornant a caminar

2011-10-02T17:29:00.003+02:00

Avui fa una setmana, Mataró va mostrar la seva faceta més solidària i més de 3.100 persones van participar en el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, una caminada ja tradicional a la ciutat. Gent de tots els barris i de diferents poblacions catalanes va dirigir-se a les 8 del matí als voltants de l'Ermita de Sant Simó de Mataró per emprendre el camí de bones vistes i naturalesa abans d'arribar a la Plaça de Santa Anna. Alguns i algunes dels i les que em llegiu sé que hi heu participat, d'altres, com jo mateix, hem fet de voluntaris. I és que des de fa mesos aquesta caminada està sent preparada amb molta il·lusió i ganes per un bon grapat de bones persones que, cadascú aportant el que pot, han fet possible que es repeteixi.

Plaça de Santa Anna abans que arribessin els caminaires. Foto: Joana Torres

Puc assegurar que, un any més (el tercer que hi col·laboro amb la mare que em va parir), ha estat una experiència enriquidora en la que sempre coneixes gent solidària i satisfactòria al veure que tot ha anat bé i que Mataró era una ciutat presa per la 'marea verda' avui fa set dies.
Seria massa llarg el post per agrair una a una les persones qui han col·laborat: caminaires, col·laboradors/es, empreses i entitats, voluntariat, etc. Sense ells res d'això no hauria estat possible. Però tampoc ho hauria estat sense les hores i hores que hi ha dedicat tanta gent i els diners en gasolina i mòbil que han gastat per ajudar encara més.

Plaça de Santa Anna a les 7.15 del matí.

Primers caminaires a Sant Simó a les 7.30 del matí.

Venedors/es de cava a la Plaça de Santa Anna. Foto: Joana Torres

Caminaires cap a l'esmorzar.

Solidaris i solidàries esmorzant a Sant Miquel de Mata cap a les 10.

Més gent esmorzant a Sant Miquel de Mata. Entrepans fets per voluntaris/àries des de les 4.

També vull destacar que, en un dia solidari com el 25 de setembre del 2011, tota persona col·laboradora, almenys en la meva opinió, va ser o hauria d'haver estat anònima, ja que el més important és que es va recaptar una forta quantitat de diners per ajudar als Familiars de malalts i malaltes d'Alzheimer.

Bé, espero que passeu una bona setmana! Jo tornaré 'al ataque' diumenge que ve!

Rubalcaba, ¿sí?

2011-09-24T16:54:00.001+02:00

Ja fa temps, i tots i totes ho sabem, que va començar la campanya electoral per les generals. Una campanya que va 'in crescendo', és a dir, que cada dia va a més. Tot i no ser oficial, encara, com hem pogut comprovar en les anteriors campanyes, tot s'hi val. Qualsevol persona i partit, tot i que tan sols defensi una idea (sigui l'eradicació de la immigració o la independència de Catalunya), tothom pot acusar a tothom de qualsevol delicte tot i no tenir-ne ni una sola prova. N'hi ha que fins i tot s'atreveixen a dir que 'crearan 3,5 milions de llocs de treball creant un milió d'empreses noves'; clar, com que ells són tan bons (recordem que van crear aquesta crisi) ens trauran d'ella el 21 de novembre, un cop guanyades les eleccions.

Però avui no parlaré del PP, del que ja sabeu què en penso. Avui parlaré del PSOE, que, tot i ser un partit més proper a les meves idees també té les seves coses de nens.

Abans de començar l'escrit, vull que sapigueu que en Rubalcaba em sembla un bon candidat a les eleccions del 20N. Tot i així, és un home que sap molt bé que aspira a ser cap de la oposició, un home que està canviant el seu discurs allà on va per 'agradar a tothom', suposo. Doncs no em sembla una bona tàctica. De fet, és el que va fer CiU a l'anterior campanya ara ja fa un any. I és que els partits ja no tenen identitat pròpia, sempre depenen del que digui la resta i es dediquen a fer-ne un Sálvame Deluxe. Els partits ja no tenen idees, els partits ja només es dediquen a enviar-se missatges, a retreure's temes i a veure qui la diu més grossa.

Partits com ara bé el PP no han sabut renovar-se mai, ja que tots i totes sabem que la direcció encoberta del partit és de José María Aznar i que en Mariano n'és sols la titella. Passa alguna cosa semblant al PSOE, i és que és veritat que Rubalcaba ha pres decisions com a President encobert del Govern espanyol, ja que ZP fa mesos que té el cap en un altre món. Passa també al PSC, això de no saber canviar, ja que el sr. Iceta, per jove que sigui (comparat amb la resta), és un home que porta masses anys a la ceba, una ceba que amb Montilla sense ser president feia plorar i que avui en dia ja comença a fer pudor de podrida.

Però parlem de Rubalcaba. El veig un home capaç de donar canya a qui li caldrà baixar els fums d'aquí a dos o tres mesos. Un home que ha demostrat saber comportar-se. Però senyor Rubalcaba, no s'equivoqui; no faci igual que l'Iceta, renovi la gent, renovi la llista, busqui gent amb ganes de canviar el partit (cada dia menys, ja que els de sempre acaben imposant la seva llei i treuen del mig a qui vol canviar les coses).

Per això mateix em pregunto: Rubalcaba, sí? Sí a els de sempre? Sí a entrar en el seu joc? Sí a conformar-se amb el que hi ha? Sí a acceptar les futures retallades del Govern Rajoy? Jo sóc partidari del canvi, i a totes aquestes preguntes responc NO. Rubalcaba, digues NO!

Per acabar vull excusar-me de trigar tants dies en escriure al bloc, però com molts i moltes ja sabeu, he estat enfeinat amb el IV Mataró Camina per l'Alzheimer 2011, iniciativa en la qual col·laboro per segon o tercer cop i que demà celebra la seva quarta edició! Tornaré molt, molt i molt aviat amb un post sobre la Caminada i amb les ganes de sempre!

Ganes de matar

2011-09-03T17:44:00.001+02:00

Ganes de matar... AL CATALÀ!

Això és el que els passa al Tribunal Constitucional. Des de que aquest grup d'energumens madrilenys decidiren començar a atacar la nostra llengua, han intentat de totes formes tombar el català.

El català és una llengua que entenen més d'11 milions de persones i sap parlar-la 9,1 milions d'aquestes. A l'ONU, el català és acceptat només gràcies a Andorra, ja que no és una llengua oficial a la UE.

És una llengua parlada a Andorra, La Franja (on el nou govern popular vol derogar la llei que reconeix al català), al País Valencià (on s'ha prohibit TV3 i s'ha suprimit la línia d'escolarització en valencià/català), a l'Alguer (on tan sols el parlen 8.000 habitants), a El Carxe (població murciana de 500 persones), a la Catalunya Nord (on el català és una 'llengua regional' i el sap parlar el 37,1% i l'entén el 65,3% però a casa el parla un 1% i amb els amics un 3%), a les Illes Balears (on el català i el castellà són llengües vehiculars, el 85% l'entén i un 44% el parla a casa) i a Catalunya (on l'entenem el 94,9%, el sabem parlar el 76,5%, el parlem a casa un 45% i amb els amics un 42% tenint en compte que, a part del castellà, s'hi parlen moltes més llengües estrangeres).

Contra el català s'han fet diverses lleis:

Supressió de política lingüística i més català a les aules de les Balears per decisió de Bauzá.
El 23 d'abril de 2007, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.
A l'octubre de 2009, el Partit Aragonès Regionalista, que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar 'aragonès' al català de La Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català.
El 9 de juliol de 2010, es fa pública la sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
Inclús l'any 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.

Així doncs, ja des de l'Edat Moderna s'està intentant reprimir el català, i la dictadura de Franco entremig no va suposar pas una bona iniciativa pel català. I avui en dia encara hi ha, i cada dia més, regidors i polítics de partits com PxC, del qual us vaig parlar fa un temps. Un partit que prové de Fuerza Nueva i España 2000.

Jo, com a català i catalanista confés (o com dirien Els Catarres "jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", opino que l'educació a Catalunya i als Països Catalans ha de seguir sent només en català, ja que és una llengua que, com seguim així, desapareixerà (que és el que volen).

Per acabar, vull dir que, per un cop, estic d'acord amb les paraules d'un dels caps de Convergència i Unió: Duran i Lleida, que ha dit que "Hi ha un debat intern al PSC i molta gent demana un grup parlamentari propi, jo només els demano que almenys siguin capaços de tenir veu i vot en defensa dels interessos de Catalunya"

FONTS D'INFORMACIÓ:

21081961

2011-08-21T00:00:00.002+02:00

Avui és un dia especial i feliç. No només perquè el senyor Benet XVI se'n torna a caseta. Avui, 21 d'agost del 2011, la mare que em va parir, fa ni més ni menys que 50 anys!

De petita.

Tal dilluns 21 d'agost de 1961 (d'aquí ve el títol de l'escrit) va néixer una nena que, des de llavors i encara avui en dia ha estat, és i serà una dona treballadora, una mare espectacular i exemplar, una dona que defensa els seus valors i respecta a qui no pensa com ella, una dona que ho ha donat tot i més pels que estima, una dona lluitadora, una dona amiga dels seus amics, una cuinera de les que no n'hi ha, una dona molt dona. O com ella mateixa diu, 'una joia, vaja'. La majoria dels i les que em llegiu la llegiu a ella també i alguns fins i tot la coneixeu. Sabeu que escriu de conya, que sap fer poesia i que dóna canya com ningú fa. Sempre des del respecte, sempre mirant més enllà.

Queralbs, el poble que més s'estima. (agost 1999)

Jo fa només fa 15 anys i 1 mes que vaig arribar a la seva panxa. I sols 14 anys i 6 mesos que ens van presentar. Catorze anys i mig que és la meva companya de pis, de vegades de feina, alguns cops de cuina i, sovint, de viatge. I és que he de dir que és una dona ben orientada, i no només perquè sàpiga llegir mapes (trencant un estúpid tòpic). Ella té mol clar el que vol: ser feliç i estar tranquil·la, tot i que alguns i algunes ho intentin impedir. És una dona forta, valenta i, insisteixo, lluitadora!

Avui, Joana Torres i Fernández (àlies 'mama'), en el teu dia, vull desitjar-te un feliç aniversari i dir-te que espero poder-ne celebrar molts més! I, a més, dir-te que t'estimo!

Amant de passejar per la platja els vespres de tardor acompanyada d'un llibre. (any 2009)

Pd: espero que no et faci res que t'hagi agafat fotos per escanejar-les i organitzar una festa sense el teu permís :P

La veritat sobre la visita de Benet XVI

2011-08-16T17:18:00.000+02:00

"La llei és igual per a tots": MENTIDA!

"50 milions d'euros": MENTIDA!

no cobraran?

"La visita del papa no costarà diners extra": MENTIDA!

"Tota Espanya espera al Papa": MENTIDA!

AQUESTA ÉS LA VERITAT:

Les religions s'autodefineixen com a molt més que un conjunt de creences. Les religions van néixer per ajudar als més necessitats i perquè tothom tingués dret al mateix. Però d'aquestes religions en queden ben poc. La vertadera església és formada per un grup reduït de persones arreu del món que van a fer treballs humanitaris i ajuden, proporcionen menjar i roba als que ho necessiten i no ho tenen. Avui en dia els capellans viuen molt bé i les seves màximes preocupacions són coses com aquesta: que un home considerat líder d'una religió visiti una ciutat fent gastar milions i milions perquè sí. I això és molt indignant. I ho és més si recordem que estem en crisi i que milions de persones s'estan morint de fam a la banya d'Àfrica i a molts més llocs del món. Que algú m'expliqui si això no fa més deute si, fa sols unes setmanes, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid va reconèixer que: "No tenemos un puto duro" i l'alcalde de la capital, Alberto Ruíz-Gallardón va confessar que l'ajuntament de Madrid tampoc té diners. Sí, ho van dir quan, un cop més, els micròfons oberts van fer passar una mala jugada a la gent del PP.

I sabeu què és el pitjor? Que aquests són els que manaran a partir del novembre. No vull ni pensar com anirà aquest país a partir del 20-N. Comencem a reflexionar!

Imatges de Santes 2011

2011-07-30T12:00:00.004+02:00

Aquestes són algunes de les fotos que he fet durant diferents actes de Les Santes d'aquest any. He de dir que La Passada no va ser molt multitudinària degut a la pluja, que els focs van estar molt bé, que el desvetllament bellugós s'hauria de canviar de lloc per falta d'espai, que la Nit Boja portava un retard rècord i que l'estampa del dia 27 va ser penosa i indignant. Espero que hagueu passat unes bones festes!

Proper escrit: 8 d'agost.

Desagradable estampa de la Desfilada (27/07/2011) amb desenes de segurates, Mossos i Policia Local 'protegint' al senyor Puig de les famílies i els nens, una gran amenaça pel conseller.

La Passada, 27/07/2011, El Torrent.

Anada a la residència de Sant Josep, 28/07/2011

Ballada de sardanes, 28/07/2011, Residència de Sant Josep.

Alegria, que és Festa Major!

2011-07-27T00:00:00.004+02:00

Festa major de tu

(Jordi Sarsanedas)

Mil banderes de ginesta

guarneixen el meu terrat.

El dissabte ha fet neteja.

El diumenge campaneja

dins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,

i el món, tot sencer, somriu.

Se sent, qui sap on, musica

d’un envelat d’estiu.

És festa perquè t’estimo

i em perdo dins els teus ulls

i, dins els teus ulls, camino.

pels negres carrers curulls

de gent que riu i que canta

mentre balla la geganta

mig princesa, mig pagesa,

dins un blau de festa encesa,

amb el sol per tamborí

És festa perquè m’estimes.

Cada balcó té un domàs.

Poms de clavells a les cimes

dels plàtans i als campanars.

M€$ €NLLÀ D€£ FUTBO£

2011-07-18T07:00:00.021+02:00

El futbol és tot un món. Un món que desperta passions. Un món que provoca canvis d'humor a molts i moltes. Però, sobretot, un món que mou molts diners.

Fa uns dies, escoltant la ràdio, els col·laboradors d'un programa de Catalunya Ràdio parlaven sobre els diners que arriba a moure aquest món. I és que als clubs no els importa estar endeutats. De fet, actualment no hi ha cap club a primera divisió que no ho estigui. I, sincerament, amb els milions i milions de benefici que tenen, si estan endeutats, és perquè volen.

Un dels col·laboradors, del qual en desconec el nom, explicava que, fa uns anys, l'Albacete, que era l'únic club de primera no endeutat, va fer l'esforç de mantenir-se per sobre dels números vermells i, per això, va baixar a segona divisió. Jo crec que això no és més que una mala organització per part dels clubs de futbol.

La pregunta que em faig després de tot això és obligada:

Hauria de ser legal que clubs com el Barça i el Madrid deguin 483 i 700 MILIONS D'EUROS en negre, respectivament? Doncs jo crec que no, a més a més sabent que la majoria d'aquests diners són en negre i que, per tant, Hisenda deixa de rebre una gran quantitat que ajudaria molt a l'economia espanyola que tan ha tremolat en els últims dies. I encara ajudaria més si sabem que si sumem el deute de tots els clubs de futbol espanyol sumen 4.000.000.000€ (quatre mil milions d'euros), que es diu ràpid.

Està clar que la culpa de tot això és de les directives dels clubs i dels seus capritxos, però no penseu que els jugadors no hi tenen res a veure: Cada jugador de la selecció espanyola de futbol va cobrar 600.000€ nets (+ diner negre, +publicitat, etc.) pel mundial de Sudàfrica. Si us dic això pensareu: 'tampoc és tant'... però el problema és que els jugadors s'ho van fer venir bé per no pagar tants imposts a Espanya. I és que si els declaraven a Sudàfrica els sortia més a compte.

Espanya: 258.000€ per Hisenda espanyola (43%) i 342.000€ pel jugador.
Sudàfrica: 126.000€ per Hisenda sud-africana (21%) i 474.000€ pel jugador.

Així doncs, a sobre de cobrar més i pagar menys imposts, han preferit donar benefici a Sudàfrica i ni un euro a Espanya. Comptant que a la selecció hi ha 23 jugadors que van anar al mundial, Espanya ha deixat de guanyar 5.934.000€, que anirien molt bé per la nostra economia. I ja em direu què els costava als jugadors deixar de guanyar uns quants mils d'euros si cada any en guanyen milions i milions i si els hi falta més diners fan publicitats... Tot i així, el major problema de tot això és que, per desgràcia, és legal.

I és per això que a la tertúlia de ràdio van acabar proposant un canvi a la llei del futbol, una llei que no permet però sap molt bé que es fan contractes milionaris a nois de 14 anys. Contractes que són il·legals, com tantes i tantes coses...

Per acabar vull fer-vos una petita reflexió: no seria molt millor per la nostra fràgil economia que els jugadors paguessin el que els hi toca a on els hi toca per les Lligues, les Champions, les Copes del Rei, l'Eurocopa, el Mundial i moltes d'altres? Jo crec que sí. Ja toca un canvi a la llei del futbol.

Així doncs, tant de bo guanyéssim nosaltres aquests diners... tant bé que ens anirien a tots, o no? En fi, lectores i lectors, jo sóc fora de Mataró avui, però quan torni, no us faltarà un escrit sobre Les Santes el dia 27. Que tingueu una bona setmana, gràcies un cop més per llegir-me i recordeu que aquest bloc no fa vacances!! :)

Derecha Unida i la Popuvegència

2011-07-08T13:36:00.001+02:00

Últimament estan succeint fets molt estranys a la política nacional. I és que s'han produït canvis molt importants en la democràcia catalana i espanyola.

Avui en dia, Catalunya és governada per un partit de dretes, i Espanya serà governada per una dreta més extrema que ja 'regna' a 13 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. També s'ha de dir que, si el PP governa a 13 comunitats és perquè un partit ho ha permès en tres casos. I la meva pregunta és la següent:

Pot dir-se un partit Izquierda Unida si el que fa és no unir-se amb els partits d'esquerra i deixa governar a la dreta podent evitar-ho?

Sincerament, jo crec que no. No trobo normal que un partit més d'esquerres que el PSOE permeti governar a un partit com el dels populars. No sé si és ara fiable l'opinió d'aquest partit que diu ser d'esquerres i el que fa és tenir uns diputats orgullosos de donar suport indirectament al partit de Rajoy (encara que sigui governat per Aznar d'amagat). I el que tampoc entenc és que la direcció d'IU encara no hagi pres mesures i dràstiques contra aquest grup de 'Derecha Unida'.

Pensem-hi: què passaria a Catalunya si ERC s'abstingués davant d'un possible govern del PP? Tots els que som d'esquerres n'estaríem en contra, sens dubte. Es crearia un conflicte i ERC no seria votada com fins ara (tot i que cada dia ho és menys).

En fi, si jo fos votant d'IU els deixaria ben clar que no podrien confiar mai més amb el meu suport, ja que un partit d'esquerres que no li fa res que governi la dreta és, clarament, un partit poc seriós.

Un altre tema que em treu de polleguera és el partit que governa Catalunya... els qui van fer una campanya en la que no es mullaven per intentar agradar a tothom (un exemple: no deien que són independentistes, sinó que defensaven la cultura catalana i que parlarien amb ZP per 'millorar relacions', així semblava tot més maco), aquesta gent que li importa tres pebrots l'educació pública, la sanitat pública i els serveis socials, ja que ells ho tenen tot per la mútua ja que són 'd'una altra categoria'.

Abans de les eleccions autonòmiques catalanes es parlava d'una tal 'sociovergència', un terme que em produeix una barreja de riure i fàstic. Van passar les autonòmiques i res de res, però amb les municipals el tema va tornar a sorgir i va ser acceptat pel PSC (almenys pel de Mataró) i rebutjat per CiU (que ja tenien les eleccions cantades). Al final, de sociovergència, res de res. Però ha nascut un nou terme després dels diferents referèndums del qual no se'n parla però molts i moltes estareu d'acord amb mi si us dic que existeix: la popuvergència, un terme que em produeix més por que fàstic. El fet que la dreta i la dreta anti-catalanista s'ajuntin per destrossar la feina feta pel tripartit (la bona i la dolenta) és una fusió que fa més por que la de Telecinco i Cuatro. S'han ajuntat per crear i destrossar tot tipus de lleis i, fins i tot, per governar. Si jo fos votant de CiU no els tornaria a votar, ja que el missatge és contradictori (catalanisme, anti-catalanisme), però alhora conjunt (anti-socialisme i facilitar la vida a les empreses privades i retallar als qui no tenen ni per anar a pendre algo).

Per acabar, vull felicitar i dir que em va agradar molt l'editorial del Tot Mataró 1489 de l'1 de juliol feta per Núria Radó, qui comparava el muntar i desmuntar els 'legos' amb el que està fent CiU (desmuntar tot el que estava ben muntat), aquí us en deixo un fragment. Núria, jo també tinc l'esperança de que algun dia tindrem una política com cal.

"Actualment, després d’unes eleccions, sembla que uns passin la caixa dels Legos als altres. I allà on era blanc, ara serà negre. I allà on eren els amics d’uns, ara hi seran els amics dels altres. I allà on s’anava a 80, ara s’anirà a 110. I després, a 120. I allà on hi havia ordinadors, ara no hi haurà sisena hora. I allà on s’havien abaixat el sou, ara se l’apujaran. I on se l’havien apujat, se l’abaixaran. I allà on es feia un festival, ara ja no s’hi farà. I allà on hi havia una llei, ara es deroga. I si s’havia derogat, se’n farà una de nova. I així, anar-hi anant."

LLEGEIX L'EDITORIAL COMPLETAà

Bé, amics i amigues, us trobareu un nou escrit aquí el dia 20 de juliol. Sóc fora, però serà el dia que veureu els deure fets :) Moltes gràcies, un cop més, per llegir-me.

Primer de mes

2011-07-01T13:42:00.001+02:00

Ja fa un temps vaig començar a canviar el meu estil d'escriure al bloc. Vaig deixar de banda les explicacions del que feia durant els caps de setmana i vaig començar a abordar temes d'actualitat, com ara les eleccions autonòmiques, les municipals, els serveis de l'empresa 'Mataró Neta', vaig fer un seguiment de vídeos, fotos i text del 15M en el seu moment de màxima potència i també posteriorment, l'estratègia del PP contra el català i també la falta que li fa al PSC i al PSOE reestructurar-se, entre d'altres escrits. Una nova manera de construir aquest bloc que va començar més o menys el maig del 2010 de manera intermitent i que vaig implantar definitivament el novembre del mateix any amb la visita del Papa Benet XVI a Barcelona.

Des d'aquell escrit, les visites del bloc han anat pràcticament cada mes en augment (gràfic de sota). Uns escrits que llegeix gent que mai m'imaginaria que ho llegeix, amics de classe que després es sorprenen de saber que el bloc d'en Martí i la mare que el va parir l'escriu el propi Martí, jo mateix, gent que creu que no sé que em llegeix, etc. A part del canvi d'estil dels escrits, també hi ajuda el fet de les xarxes socials i del bloc de la mare que em va parir. També vull aclarar que Blogger no compta les meves visites al bloc.

Entre el mes de març d'aquest any es va produir un canvi que portava al bloc al mínim anual, tot i que durant el mes següent (abril 2011), el bloc va registrar una pujada de més de 300 visites respecte l'anterior mes. Així doncs, des del mes d'abril, el bloc no para de pujar el seu nombre de visites:

FEBRER - MARÇ: -55 VISITES
MARÇ-ABRIL: +303 VISITES
ABRIL-MAIG: +30 VISITES
MAIG-JUNY: +135 VISITES

La dada curiosa és que els meus seguidors em seguiu a través de:

Internet Explorer

218 (30%)

Chrome

212 (30%)

Firefox

194 (27%)

Safari

62 (8%)

Mobile

12 (1%)

I si parlem de sistemes operatius:

Windows

592 (83%)

Macintosh

63 (8%)

Linux

27 (3%)

iPhone

19 (2%)

Tot i així, la finalitat d'aquest escrit és agrair-vos a les seguidores i seguidors del meu bloc que dediqueu cinc minutets setmanals a llegir-me. No sabeu pas quant m'alegra veure que us llegiu el que un noiet de 14 anys escriu al seu bloc i que, sobretot, alguns, em publiqueu comentaris. Moltíssimes gràcies de tot cor, jo us ben prometo seguir amb aquesta pàgina que tant m'agrada fer.

Fins dilluns amb un nou escrit! :)

2011-06-26T20:05:00.000+02:00

La Sala de la Lluna, amb la terrassa i el jacuzzi, Hotel 'Els Caçadors', Ribes de Fresser

La maleta,

el tren,

un bon dinar,

una migdiada,

una banyada al Jacuzzi,

una sessió de lectura,

un sopar,

un volt al voltant d'Els Caçadors,

un descans.

L'esmorzar,

el Cremallera,

una caminada per La Vall,

un altre dia per Queralbs,

un dinar 'de luxe',

nova sessió de Jacuzzi,

pendre un Cacaolat a la vora del Freser,

nou moment per la lectura,

sopar,

sempre amb bona companyia

i tornar a començar.

Després de cinc dies a Ribes de Freser puc ben assegurar-vos que, tants anys després, segueixo recomanant-vos aquesta sessió de relax i muntanya. I també l'Hotel 'Els Caçadors', el millor de La Vall de Ribes i amb una gran comoditat i gastronomia. També amb un gran personal: amable i agradable, que s'agraeix molt. Sens dubte, hi penso tornar!

Un ajuntament per enterrar, un poble per conscienciar

2011-06-14T22:45:00.000+02:00

Fa dues setmanes i pocs dies, com tots sabreu, Mataró va demostrar voler un canvi monumentalment històric desbancant el socialisme de l'Ajuntament i fent entrar tres regidors d'un partit racista de la dreta més ultra que existeix, almenys, a Catalunya i que, incomprensiblement, va néixer a Vic.

Trobo normal que la gent hagi decidit a CiU per governar després de 32 anys socialistes i una campanya desmotivadora per part dels 'vermells'. No pas perquè la meva ideologia tiri cap a la dreta convergent, que no ho fa. I és que a tota Espanya s'està produint un canvi generalitzat.

Però aquest no és el tema que vull tractar avui. Jo volia parlar-vos de qui és realment el partit del senyor Anglada. I també em faig una pregunta: la gent que els ha votat sap què ha fet? Si és així, m'estic començant a preocupar.

Plataforma per Catalunya és un partit liderat per Josep Anglada, un home que, segons fonts trobades a diferents pàgines d'Internet, és un ex-militant de l'organització d'ultradreta franquista Fuerza Nueva durant la transició. A més, en les eleccions al Parlament Europeu de 1989 va ser candidat del partit Frente Nacional, liderat per l'antic capdavanter franquista Blas Piñar. L'any 2003 va crear el partit que actualment encara lidera i que ha aconseguit 67 regidors. A més, l'any 2009 va ser condemnat per agredir a un menor que li havia dit 'fatxa'. A les últimes eleccions celebrades, el seu partit va acoseguir 65.905 vots arreu de Catalunya, dels quals més de 4.000 són mataronins. En el primer vídeo que us he afegit a l'escrit hi ha molta informació sobre els vincles amb PxC i el líder del partit diu clarament que 'porta el franquisme i l'àliga al cor, però que per la imatge del partit, no els convé fer-ho públic'. Segons ell, la majoria d'immigrants a Catalunya 'són xusma, xusma i xusma'. També s'hi veu un cartell del que n'he fet una comparació a dalt. És un cartell del partit 'España 2000', un partit que manté una estreta relació amb PxC i que diu 'En España, los españoles primero', que casualment s'assembla al d'aquestes passades municipals que deia 'Primer els de casa'. També és un partit detractor de qualsevol tipus de catalanisme i, sobretot anti-independentista.

En el vídeo que us deixo a sota hi hia tot de declaracions fetes per Josep Anglada. Jo amb un minut n'he tingut prou per saber que, d'aquí a quatre anys, que ja podré votar, no seran la meva elecció a les urnes.

En fi, realment em preocupa que molta gent no sap a qui vota i que puguin donar el vot a aquesta gent, però em preocupa encara més pensar que, possible i probablement, a Catalunya hi ha quasi 66.000 xenòfobs.

Crec que és un bon moment per començar a reflexionar de cara a les properes, i, de pas, col·locar un gran llaç negre a l'escut de Mataró. Bona setmana!

Moviment #15M (part II)

2011-06-07T10:00:00.000+02:00

En l'anterior escrit ja us vaig donar la meva opinió sobre les acampades i, sobretot, sobre la indignant actuació dels Mossos. Avui vull tornar a tocar el tema perquè ja s'està començant a parlar del futur d'aquest moviment lluny de les places:

Una pancarta a la Pl. Santa Anna "A Mataró hi ha més de 4.000 xenòfobs. Això indigna més"

Gent que va assistir-hi divendres 3 de juny.

El divendres 3 vaig tornar a passar per la Plaça de Santa Anna de Mataró per veure quin ambient hi havia una setmana després del gran èxit aconseguit l'anterior divendres a la manifestació, a la cassolada i a l'assemblea. Primer de tot vaig poder comprovar que pocs sabien per on vindria la manifestació (ho sé per bastants comentaris que vaig sentir de gent que està ficada enmig de l'#acampadamataró). A més, un retard de més de vint minuts va fer desconcertar encara més a la gent que volia assistir a l'assemblea i als/les curiosos/es.

Quan per fi vaig veure que arribaven per La Riera (des de Cerdanyola) vaig dirigir-me cap a ells i vaig gravar un nou vídeo (el d'aquí a sota) i també em vaig adonar que hi havia poca gent i que el missatge que es vol difondre no tenia tanta força. Fins i tot em vaig trobar a dues persones que feia temps que no veia (i que he de dir que em va fer molta il·lusió tornar-me-les a trobar) que seguien la manifestació i inclús elles feien acudits sobre la baixa participació en la segona trobada.

Gent assistint a l'assemblea.

Avui, he sentit i llegit que els indignats estan dividits entre seguir a les places o no, tot i que el lema del dia és que "això no para". Sincerament, ho trobo molt bé, que no pari, però que comencin a enfocar-ho d'una manera diferent. La gent ja no fa cas a les protestes i ja ha s'ha desgastat molt el fet d'estar a les places.

Crec que s'hauria de fer una manifestació multitudinària (planejada ja pel diumenge 19 a BCN i a Madrid) i llavors començar a anar en serio amb la recollida de firmes i amb començar a portar les protestes als tribunals, al congrés, on calgui i on toqui. Perquè una cosa està clara, i és que si segueixen allà no hi faran res. En aquest país, per sort o per desgràcia, si no vas en serio, no et prenen en serio. A més, s'hi han afegit persones que no tenen res a veure amb la protesta i embruten el moviment 15-M.

En fi, jo el que faria és fer una gran manifestació (pacífica i sense aldarulls com fins ara deixant de banda la penosa actuació dels Mossos), després deixar les places netes i buides i començar a redactar texts i portar-los on toca!

És millor acabar amb el cap ben alt que no pas que s'acabi per desgast!

Bona setmana :)

#acampadamataró 03/06/2011 publicat per marti6cat a Vimeo.com
Vídeo sobre la segona manifestació del moviment 15M a Mataró.

DEMOCRÀCIA REAL JA!

2011-05-31T21:48:00.001+02:00

VÍDEO EXCLUSIU A www.marti6.blogspot.com fet per mi sobre les movilitzacions del divendres 27 a la tarda a Mataró:

DEMOCRÀCIA REAL, PACÍFICA I SENSE RACISME!
Avui vull fer un post especial per donar la meva opinió sobre el moviment 15-M, un moviment del que tots n'hem sentit a parlar molt últimament i s'ha convertit en un referent de protesta massiva i, sobretot, pacífica.

Divendres, a primera hora del matí els Mossos d'esquadra van prendre la Plaça de Catalunya a la força amb la ridícula excusa que 'havien de netejar'... Els indignats els van comunicar que 'cada dia s'havia netejat allà sense problemes i que no els havien desallotjat cap dia': totalment cert. Els mossos, tan macos com són ells van decidir començar a pegar durament i donar cops amb les porres als manifestants, que, asseguts al terra amb les mans aixecades, van decidir seguir amb la dinàmica del dia a dia, que era no fer servir la violència en cap ocasió. Tot i així, els ja coneguts com a 'Gossos de Quadra' van usar la força dura i sense pietat contra els joves que eren a la barcelonina. Aquest és només un petit resum de les cinc hores en què els mossos, simplement per tocar els pebrots, van desallotjar amb una brutalitat sinistre la plaça.

A partir d'aquest fet encara més indignant, la Plaça Catalunya es va omplir de gom a gom, com podeu veure a la foto de sobre.

El fet de Plaça Catalunya va comportar que en molts punts de tot l'Estat s'hi organitzessin events especials, com per exemple a Mataró, on s'hi va fer una manifestació amb posterior assemblea i cassolada. La manifestació va començar a Rocafonda, i com que ja sabeu que en sóc veí, vaig tenir la sort de poder fer fotos com aquestes:

Més tard em vaig acostar a la Plaça de Santa Anna, on tot just havia acabat la cercavila i hi havia un ambient totalment familiar i pacífic, amb ganes de protestar festivament amb música de batucada i crits de 'no al racisme a Mataró', fet que em va agradar molt!

Així doncs, amb totes aquestes fotos (les tres primeres de 3cat24.cat i les altres fotos i el vídeo meu), he intentat fer un petit resum del que va passar divendres a Barcelona i Mataró i de pas vull donar el meu suport al moviment 15 M per un canvi a la llei electoral i agrair a tots els indignats per haver sabut protestar pacíficament i amb tantes ganes. Ara només cal que ens escoltin 'els de dalt'!

Molt aviat...

2011-05-27T21:47:00.000+02:00

DEMOCRÀCIA
REAL
PACÍFICA
I SENSE RACISME!

Avinguda Amèrica, divendres tarda.

c/ St. Francesc d'Assís, divendres tarda.

Pl. Santa Anna, divendres vespre.

Ben aviat, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

Jo sí sé el que vau fer: un gran programa

2011-05-20T15:58:00.002+02:00

l'equip inicial del programa

El 30 de març del 2006 va néixer un programa que marcaria un abans i un després en la història de la televisió. Un programa que donava inici a les emissions regulars de La Sexta, un programa que faria televisió d'una manera diferent: sense mentides, mostrant la realitat, enrient-se dels programes de premsa rosa, parodiant programes de televisió que tenien èxit tot i fer 'telebasura'. Un programa que va crear el seu propi estil d'humor i va fer que La Sexta tingués el seu lloc en el panorama nacional.
Va ser un programa d'èxit que va començar emetent setmanalment els seus programes i, en motiu del seu espectacular èxit, va convertir-se en un programa de sobretaula (franja a partir de les 15.30h aprox.). Un programa desenfadat que no volia mal a ningú, sinó que volia trobar l'humor a quasi tot.
Es diu que gràcies a aquest programa en va acabar un altre, el famós 'tomate'. Aquest va ser un programa molt criticat, i m'atreveixo a dir humiliat, per part del de La Sexta. Així començava una picabaralla entre les dues cadenes: una de gran que tancava el seu programa estrella i una de ben petita que tocava el cel amb un programa d'humor. En aquesta petita gran guerra, Telecinco va denunciar a La Sexta per 'desprestigi i violar la propietat intel·lectual' i a partir de l'11 de novembre del 2008 no podria emetre imatges d'aquesta cadena.

SLQH, creadors de grans paròdies i sketchs.

Després s'hi van sumar Cuatro (desembre 2008), Telemadrid (desembre 2009) i Antena 3 (7 de juny del 2010). Per culpa d'aquestes múltiples prohibicions, demandes i multes el programa va haver de re-inventar-se. Fet que va costar, però va quallar els primers mesos.
A finals del 2009, el programa va anunciar que la seva reportera estrella, Pilar Rubio, marxava a treballar a Telecinco, la cadena enemiga. Sempre des del bon rotllo, però des de llavors l'únic contacte públicament a estat a través de Twitter, ja que els ha evitat pel carrer (ordres de T5). A principis de 2011, Ángel Martín, el co-presentador del programa i un dels pilars d'aquest, abandona també el vaixell en un moment en què les audiències ja no eren favorables.

Tot l'equip, en el seu últim dia

El 29 d'abril d'aquest any van celebrar el seu programa 1.000, una xifra molt esperada. Tot i això, no van arribar molt més lluny, ja que 5 programes després anunciaven el seu comiat.
En el seu programa 1.010, l'últim, el que per mi ha estat el millor programa d'entreteniment de la primera dècada del s.XXI, deia adéu. Un adéu esperat però no desitjat. Un adéu que acabava amb el mite.

Últims 5 segons del programa, homenatge de la cadena

Avui, Sé lo que hicisteis ja és història, però els seus components i el seu esperit innovador i especial sempre quedarà en la història de la televisió. En la història d'un programa que ha guanyat:

3 premis ATV
1 premi Elegance
2 premis Zapping
1 micròfon d'or
1 premi Cambio 16
1 premi de la Plataforma per la Televisió de Qualitat
1 premi ATA
1 premi Festival Internacional de TV y Cine Histórico del Reino de León
2 TP d'or
1 premi Kapital
1 premi Must!

A més de 13 premis a nivell personal.

I per acabar, gràcies SLQH per fer de l'error un art, gràcies per alegrar tants i tants dies, gràcies per tot!

La presentadors, Patricia Conde, acomiadant-se de l'audiència.

Camí a Wembley... 19 anys després

2011-05-11T10:31:00.000+02:00

Com bé ja sabeu, el Barça tornarà a disputar una final de la Champions, la competició amb els millors equips europeus. La jugarà contra el Manchester United, igual que fa dos anys a Roma.
Després d'una temporada prou dura, amb cinc clàssics (quatre seguits), però sempre amb superioritat davant rival, el Barça arriba un cop més al més alt. I és que aquest any els de Guardiola guanyaran la tercera lliga consecutiva, la 21ª pel club. També han arribat a la setena final de la Champions de la història i podrien guanyar-ne la quarta de la història del club. Si el Barça guanyés aquesta final seria la segona copa d'Europa que hi guanya a Wembley (1992, la primera pel Barça i 2011). Amb unes dades excel·lents, un cop més l'equip català es consolida com a millor equip. I sens dubte, l'equip revelació del segle XXI. I és que en l'actual segle, el Barça ha guanyat, de moment, dues Champions, una supercopa d'Europa, tres copes Catalunya, quatre lligues (més l'actual), una copa del Rei i quatre Supercopes d'Espanya. A més de 25 trofeus a nivell personal. Recordeu, només en el segle XXI!!!
I les estadístiques parlen per si soles: (actualitzades l'11 de maig):

Així doncs, ja teniu la resposta de per què el bloc d'en Martí i la mare que el va parir és presidit per un encapçalament especial! Força Barça!

Temps de canvi...

2011-04-10T14:28:00.000+02:00

Arriba la primavera. Canviem de roba i desem l'abric i la bufanda. Treiem ja la màniga curta i les ganes de sortir al carrer. De passar-nos-ho bé, de riure.

Cada quatre anys, però, aquest canvi no és potser tan agradable per alguns/es. I és que en comptes de passar moltes hores fora de casa passejant o prenent un gelat, no tenen més remei que passar-les treballant. I aquest cop més que mai.

Sí, estic parlant de la campanya electoral per les eleccions municipals. Dic que aquest cop cal treballar molt més per part d'uns que fins ara potser no els calia tant. N'hi ha que se n'acaben d'adonar que després de 32 anys, potser anar tan de sobrat com s'ha fet sempre no és la millor opció. Cal treballar, i molt per aconseguir renovar el contacte. Ja ho van avisar les municipals del 2007 amb el cop amb menys regidors guanyant unes eleccions. L'últim avís el van donar les eleccions a la Generalitat de Catalunya. I és que a Mataró els socialistes només van guanyar a Cerdanyola Nord... Quan s'havia guanyat sempre quasi a tot Mataró.

El millor per tot això és renovar-se de veritat, cosa que no han fet. Tal i com es veu a les llistes vermelles, el que s'està fent és un pas enrere, tornant amb gent que va marxar i que no se sap si estan tan contents/es de tornar...

I el pitjor no és no obrir els ulls, sinó no voler obrir-los i posant-se en marxa per donar-ho tot i que la gent torni a confiar amb ells. Ara, però, potser és massa tard. Ja no val la pena a un mes i mig de les eleccions portar gent que no en té ni idea a fer la feina que no fa ningú més (o que no es deixa fer a qui toca per un 'càstig' per no compartir opinions). Això no és que ho digui algú, ni que jo ho senti per aquí i per allà, sinó que és que ho he vist amb els meus propis ulls!

I és que el que està passant al Partit Socialista tan a nivell espanyol, com a català, com a mataroní, és que es dóna més importància als mal rotllos interns que no pas pel que toca, que és lluitar per l'Ajuntament i just després de, possiblement, perdre'l, començar a lluitar amb intensitat pel Govern Espanyol.

I mentrestant, els que reparteixen globus el cap de setmana a Santa Anna ja estan actuant per donar la campanada. Mentrestant, l'esquerra i la dreta, discutint sense parar, van perdent cadires per moments.

Un exemple potser no tan insignificant és l'enquesta del Tot Mataró de la setmana passada:

També m'agrada, però, és que la gent ja se n'adoni a qui va votar, i és que no fa tanta gràcia que retallin la sanitat pública, i l'educació, i totes les infrastructures públiques que retallarà el govern de centre-dreta d'Artur Mas i la seva gent amb diners. (enquesta Tot Mataró d'aquesta setmana)

Mataró: neta?

2011-03-13T14:28:00.000+01:00

Ja fa unes setmanes que trobo que Mataró no està tan net del que era habitual. El camió de la brossa no passa cada dia, al terra hi ha molts papers, plàstics, brosses vàries... També me n'he adonat que les fulles que cauen ningú les recull i que aquestes boletes dels arbres les trepitjo contínuament. Però el que més m'ha cridat l'atenció és els malabars que he de fer per no trepitjar una "defecació" de gos pel carrer. Jo us asseguro que sempre la cullo quan trec a passejar al meu gos, però també m'he sorprès al veure que a les papereres de gos no hi ha bosses per collir els excrements (per dir-ho d'una manera "fina"). I és que molts es deuen haver quedat parats al veure que l'Ajuntament de Mataró ja no es preocupa des de fa mesos de que hi hagi bosses. No n'hi ha mai: ni a dos quarts de vuit, ni quan vaig a l'institut, ni a les dues quan torno, ni a les tres quan torno a marxar, ni a dos quarts de cinc que torno. Ni tan sols quan el trec a passejar a les vuit del vespre. Però el pitjor és que no veig escombriaires que recullin les caques que deixen els ciutadans menys cívics. I us ben asseguro que és molt trist veure que la caca que vas veure ahir segueix avui al mateix lloc.
I puc demostrar el que dic amb aquestes fotos:

Nou Parc Central - 10/03/2011

Carrer del Salvador (Cementiri de l'Esperança) - 11/03/2011

Avinguda Amèrica (alçada números 25-48)

Així doncs, em permeto preguntar-me si l'empresa Mataró Neta hauria de canviar el seu logotip de la següent manera, i és que qui digui que el que he escrit no és veritat, us ben asseguro que s'equivoca... Cada dia costa més trobar escombriaires. És com buscar a Wally.

Diumenge...

2011-03-10T09:48:00.000+01:00

Fa temps que Mataró està més brut del que era habitual. El camió de la brossa passa menys, hi ha més fulles, papers, plàstics i d'altres al terra. Però el que més m'ha cridat l'atenció des del desembre de 2010 ha estat les papereres de caques de gos sense bosses. Això es nota, i molt, al terra.

El diumenge, demostraré al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir la reflexió que acabo de fer.

I és que una cosa és retallar pressupost i una altra molt diferent tenir Mataró tan brut.

Ell també és el meu candidat!

2011-02-11T18:57:00.000+01:00

Ell és el meu Mataroní de l'any. L'he votat cada dia que he pogut i podem dir que he estat un dels i de les impulsors/es de la seva "campanya" pel títol.

Gran solidari:

President d'EPMA solidària i impulsor de grans projectes com l'exitosa Caminada per l'Alzheimer i "Salvando el Nido", un projecte que ja és un fet a Nicaragua. I és que gràcies a aquest gran home molta gent, i m'hi incloc, hem après a ser solidaris, a fer feina. A ser millors persones i gaudint mentre treballem per millorar el món.

Gran persona:

A més a més, en Ciller és un home amb qui pots comptar en els bons i mals moments, un home que sap escoltar i sap parlar. Un home que sempre té un consell i sempre té la paraula indicada pel moment indicat. Un home de paraula. Una gran persona.

A mi, sincerament, m'encantaria que guanyés, però ja tinc clar que, ell, és el meu mataroní de l'any!

DISSABTE...

2011-02-09T18:26:00.000+01:00

Telecinco + Cuatro = L'estranya fusió
al bloc d'en Martí i la mare que el va parir!
EL DISSABTE!

Una grande y... ¿libre?

2011-02-03T21:25:00.001+01:00

Bona tarda. Avui el bloc torna a posar-se en marxa després d'un temps en stand-by. M'agradaria començar aquest escrit dient-vos que aquest post comença una nova etapa al bloc. Una nova etapa on comentaré i diré més la meva sobre temes d'actualitat i és que, bàsicament els meus escrits es basaran en l'actualitat: notícies, esports, declaracions, comentaris... Doncs ja informats, benvinguts un cop més!

Una grande y... ¿libre?

Com és ben evident, la campanya electoral (o camp de batalla) està ben començada. Els senyors del PP s'hi han lluït des de només començar aquest 2011. Des de la idea d'Aznar de fer una Espanya sense barreres ni fronteres, vaja, eliminant els governs autonòmics i, per tant, donar menys poder a les comunitats reprimint la paraula del poble.

La meva pregunta és: Si Catalunya i el País Basc no fóssim "tan radicals i separatistes", els hi interessaria això? Doncs no. Amb tot això el que volen és tenir controlades a les comunitats autonòmiques com titelles, sobretot "a les que aspiren a ser mini-estados". Aquest partit que, ho vulguem o no, acabarà governant, em recorda molt a la famosa frase que titula aquest escrit. Però, he posat la paraula "libre" entre cometes perquè he fet una petita reflexió:

Si ens volen tenir així de controlats, es pot dir que aquest país arribarà mai a ser lliure?

Per altra banda, el PSOE està més pendent d'un tema ja assegurat: dimitirà ZP? Està claríssim que no. Ja l'estan deixant cobert de glòria amb les paraules que li han deixat perquè marxi per la porta gran. El que hauria de fer ara mateix el PSOE, i sobretot el PSC, és defensar el poder del poble, de la gent. Cosa que jo associo a les comunitats autònomes. I, per tant, plantar cara i parar els peus a una dreta cada dia més extrema. Una dreta que s'alimenta criticant al govern en comptes d'ajudar-lo, de col·laborar, de donar idees i deixar de dir que no tot el dia. Evidentment, amb l'ajuda d'Intereconomía, Veo7 i d'altres cadenes que administra la dreta espanyolista i m'atreveixo a dir anti-catalanista. I ho demostren amb exemples com el de recórrer tant com sigui possible qualsevol llei que doni importància alguna al català i, evidentment, a l'Estatut que vam votar els catalans i les catalanes ara ja fa cinc anys.

I mentrestant, TV3 es preocupa més de si en Mas va a pendre un cafè o un cacaolat amb reportatges d'una campanya post-electoral i fer actes polítics amb l'excusa del llibre de Pilar Rahola que defensar Catalunya amb reportatges com els de Jordi Évole (el Follonero), que, de moment, és el que està donant un cop de puny a la taula amb grans reportatges i experiments (com per exemple portar a Carlos Fabra a Arenys de Munt, el primer poble amb un referèndum independentista).

En fi, l'esquerra hauria de tornar-se a aprendre la lliçó que parla dels seus principis en què defensaven el poble i no la cadira en un ajuntament o un parlament. I per altra banda, els que diuen ser molt d'esquerres es converteixen en dreta quan es preocupen més de fer-se una foto amb una pancarta okupant una oficina de T-R-E-B-A-L-L-A-D-O-R-E-S! que no plantant cara als que diuen que els catalans som nosequè o nosequantos. Si lluitéssim junts, ho aconseguiríem. Però això, per molts i moltes que prometien molt en el seu dia és una pèrdua de temps. I els polítics, tal i com he dit, els importa molt el seu 'trono'. I als que aspiren a ser-ho, els preocupa encara més ser prou "bons nanos" com per entrar a les llistes.

Visca Catalunya i els catalans i catalanes treballadors/es i lluitadors/es!

Per tancar l'escrit, vull donar les gràcies a Alícia Romero per lluitar realment per Mataró i pels que hi vivim i desitjar-li el millor allà on sigui! També vull demanar respecte a l'hora de comentar tal i com jo ho he fet. Gràcies i fins el proper escrit d'aquí a una setmana.

A PARTIR DEL FEBRER...

2011-01-23T17:13:00.000+01:00

El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir torna al febrer amb la meva opinió sobre la pre-campanya electoral i de la fusió Telecinco-Cuatro, una crítica del musical "Billy Elliot", que vaig veure a Londres fa una setmana, un repàs de la lliga BBVA i molts altres posts.

El 2 de febrer...
TORNA
EL BLOC D'EN MARTÍ
I LA MARE QUE EL VA PARIR!

FELIÇ ANY NOU!

2011-01-01T00:00:00.001+01:00

LA GUERRA HA ACABAT

Avui ja és Nadal,

el dia ha arribat,

el vell any ens deixa

i el nou treu el cap.

Avui és Nadal

i estic tan feliç,

com els vells i els joves,

els pobres i els rics.

Tinguem bones festes

i tots un bon any

que esperem que sigui

millor que els passats.

Avui ja és Nadal

pels negres i els blanca,

pels grocs i pèl-roges,

parem els combats.

Tinguem bones festes

i tots un bon any,

que esperem que sigui

millor que els passats.

No més guerres, si ho volguéssim,

no més guerres, la-la-la-la.

La guerra ha acabat (War is over - John Lennon (Traduïda i adaptada)).

D'un dia per l'altre

2010-12-19T20:07:00.000+01:00

Veig a la tele que TV3 dedica aquest any la seva Marató Solidària a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Potser semblaré un inculte dient això, però el primer que em passa pel cap és dir "i què és aquesta malaltia?". Ho vaig preguntar a la mare que em va parir i m'ho va explicar, però jo en volia saber més, i és que m'agrada saber les coses per molt dures que pugin ser. Llavors veig a la tele que la mateixa cadena prepara un reportatge sobre persones que porten cadira de rodes, explicant les seves vivències, la seva resposta a la discapacitat, la seva vida diària, els seus sentiments. Llavors em poso a pensar... I arribo a una conclusió no massa sofisticada, però amb la que puc aprendre moltes coses i desenvolupar l'empatia que puc tenir de cara als altres: Aquest reportatge s'ha de veure. La mama diu que sí. Tot correcte.

Dijous, 22:00h: ja em trobo preparat per mirar el reportatge, que dura una hora aproximadament. Hi ha un reportatge a fons sobre un noi jove que fa poc que ha tingut un accident de trànsit. Es veu com s'esforça a l'Institut Guttman, com el deixa i com s'enfronta a un gran repte: la seva nova vida quotidiana (les obres que fan a casa per fer-la accessible, com ho afronta amb parella, com es treu el carnet de conduir...). I així fins a un any de seguiment de la seva vida, les seves reaccions i la seva implicació demostren que és un noi valent i fort.

Alhora, anaven tractant diferents temes (amor, sexe, relacions amb els fills, la reacció dels companys de feina i dels familiars, el canvi d'estil de vida...). Aquests temes els comenten altres lesionats medul·lars recordant quant els va costar superar-ho psicològicament per culpa de la frase: "ja no podré tornar a...". Però al final tots se n'han adonat que és millor intentar buscar solucions i, tal com ho va dir un d'ells: "no menjar-se el coco".

Evidentment, a mi se'm passa pel cap una reflexió aterradora: "I si em passés a mi...?". Començant per anar a l'institut, a moure'm per Mataró, per Barcelona, pel món... per les dificultats diàries, perquè sé que hi ha gent molt dolenta en aquest món. Però... i a mi què! Hem de tenir ben clar que hi ha un dret i deure que diu que tots som iguals i que ens hem de respectar i estimar sense discriminacions de cap tipus siguem com siguem!

Així doncs, estic molt content de que avui, diumenge 19 de desembre, es faci una iniciativa com La Marató, la qual li dono tot el meu suport! Bona setmana!

Uns millor que d'altres

2010-12-03T19:37:00.001+01:00

Bé, com ja deveu saber, últimament el panorama d'actualitat està un xic regirat...
Començant per el tema de les eleccions, continuant amb el Barça-Madrid i els seus derivats i acabant amb el tema de la solidaritat, la qual espero que la crisi no l'afecti. Així doncs, com que hi ha tants temes, millor ordenem-ho:

Post-eleccions
Després de la baixada triomfal del PSC a les eleccions, el senyor Montilla s'ha negat a ser el cap de l'oposició i el millor que se li ha acudit és sortir pitant. Aquí, senyor Montilla: cagada pastoret! Un bon socialista que diu defensar el seu partit i el seu país és en els pitjors moments quan hi ha de ser, quan ha de sortir en nom dels socialistes i dels que defensen les seves idees. A més a més, sense tenir el valor de renunciar al seu escó en el moment que va anunciar que no es presentaria al següent congrés del partit. Ho sento, però aquí el senyor Montilla, com a socialista i catalanista tal i com es defineix, crec que no ha actuat bé, encara que no he estat en cap moment a favor de la seva candidatura. Com a no-guanyador de les eleccions, el seu deure era donar fe als que van confiar amb ell el diumenge passat i defensar-los. Sense ser com el PP a tot arreu (criticant a tothom), però sí recolzar al govern de Mas quan calgui i aconsellar, donar opinió i suggerir quan no n'estigui d'acord. Ho repeteixo, senyor Montilla, vostè m'ha fallat.

Per alta banda, els socialistes de debò (que n'hi ha de ben pocs últimament, almenys, dels que manen) ja han demanat grup parlamentari propi del PSC al Congrés dels diputats, un grup parlamentari que el PSC ja va tenir i que els Iceta & Co es van encarregar de destruir. Perquè us feu una idea, avui en dia el PSC forma part del grup parlamentari del PSOE, del qual els socialistes de debò (que en són molts, però no els deixen manar) no se'n senten identificats. Aquí, l'Ernest Maragall, l'Antoni Castells i la Marina Geli crec que han estat molt encertats.
I és que el PSC i el PSOE cada dia són més diferents encara que els que manen volen que sigui al revés i fan tot el possible perquè així ho sigui.
El PSC és un partit català i catalanista, per molt que no es vulgui. I és que el millor és que ells es defineixen així. Llavors, què coi hi fa un partit catalanista en un partit cada dia més de centre? Jo no ho se.

I tot això que us dic, es pot resumir perfectament en una frase de Maragall que he trobat a eldebat.cat:

"el PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l'autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana a ser víctima propiciatòria"

Així doncs, tampoc estaria gens malament que els catalanistes del PSC tinguessin tan de pes polític com tenen avui en dia el sector espanyolista del partit i d'altres a les llistes catalanes i, atenció, a les mataronines també. Tot i que el que seria just és que a Catalunya, el catalanisme fos preferent a l'espanyolisme.

El chorreo
Impresionante, apocalíptico! Marivilloso, espectacular, me he emocionao al verlo!
La veritat és que hi ha moltes frases de l'APM? que podria utilitzar per definir el partit del Barça contra un tal Madrid que crec que juga a tercera regional (o almenys això em va semblar).
No tinc prou espai per definir-ho tot, així que només us deixaré amb un muntatge fet per mi.

La Marató de TV3 2010

Un any més, la Fundació La Marató de TV3 posa en marxa el que ja és un clàssic: La Marató. Aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Crec que una manera de posar el meu granet de sorra és posant publicitat d'aquest programa solidari, del qual ja podem participar trucant al 905 11 50 50 o si voleu tenir més informació per saber com col·laborar a diferents llocs del territori català i de diferents maneres a: www.tv3.cat/lamarato. Aquest any ja han anunciat un gran èxit d'activitats i participació amb més de 1.000 activitats arreu de Catalunya. Seguint la moda actual, faran un flash-mob.

A més a més, aquí us deixo el programa d'activitats per la Marató al Maresme: http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme/

Per acabar, m'agradaria deixar ben clar que per tota la informació donada m'he preocupat d'estar informat correctament a través d'informacions que he llegit a diaris digitals, he vist als telenotícies i d'altres fonts d'informació. Si algú té algun problema amb la meva opinió, m'agradaria que m'ho fes arribar amb tot el respecte possible, tal i com jo he tractat els tres temes dels quals he parlat.
Moltes gràcies. 6marti@gmail.com

El "dia de"

2010-11-28T18:00:00.005+01:00

Avui, diumenge 28 de novembre de 2010, és dia d'eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que han tingut, segurament, la campanya més patètica en la història del nostre país. Entre els orgasmes del PSC, l'Alicia Sánchez-Camacho matant inmigrants en un videojoc, la Carmen de Mairena a les llistes, en Laporta amb tot el follón que porta a sobre i en Puigcercós quedant-se a gust criticant a tothom... no sé ben bé a on anem.
Avui, després de dues setmanes de campanya electoral, he obert totes les cartes de propaganda i, sincerament, no m'ha convençut cap partit. Per sort, no m'hauré de posar a pensar-ho, perquè encara no tinc l'honor d'anar a votar.

Tríptics de propaganda electoral.

Tot i així, aquesta és la idea que m'ha quedat de cada partit:

CiU: Expliquen els temes per sobre, per no mullar-se i intentar agradar a tothom. Però en general, no diuen res en el seu tríptic.
PSC: Tampoc es mullen massa per intentar aconseguir més vots, ja que els sondejos que ha publicat avui El Periòdic d'Andorra no els deixarien massa bé. A més a més, ja que, en teoria, no hi haurà tripartit, d'algun lloc hauran de treure els vots.
ERC: Ja que també s'ha anunciat una possible i considerable baixada en aquest partit, aquests han optat per defensar la independència de Catalunya i els drets dels treballadors i immigrants.
ICV-EUA: És un partit que pujaria en vots avui i ho fan amb un missatge que et deixa completament indiferent, igual que el seu candidat: Solucions d'esquerres. S'haurien de posar les piles!
PP: A Catalunya no obtenen pas masses vots i si pensessin una mica veurien que si fan la campanya només en castellà, no els sortirà massa millor. Per tant, opten per solucionar la crisi posant-se en contra del PSC-PSOE.
C's: Opten també per posar-se en contra de ZP i Montilla per agafar votants.
SCI: Es posen totalment contra Espanya posant unes dades que, suposadament i només suposadament són reals, com per exemple que cada català paga 3.000€ l'any pels espanyols.
Reagrupament: És el mateix que SCI, només que no es volen mullar tant.
PxC: Intenten agafar vots posant-se en contra dels immigrants, dient que ens roben, delinqueixen contra els catalans i que fan perdre el temps educatiu dels infants catalans. La jugada els pot sortir bé, ja que a Vic s'ha format molt follón amb el tema dels immigrants i el burka.

Bé, amb tot aquest panorama no m'estranya que la participació hagi baixat:
Dades 13:00h (3cat24.cat):

Dades de les 18:00h (3cat24.cat):

La participació ha pujat a tot arreu comparat amb el 2006.
On es vota més és a les comarques de Girona.
On es vota menys és a la Vall d'Aran.

Sondeig TV3 (20:00h):

Dia de visita, dia d'opinions

2010-11-07T16:54:00.000+01:00

El Papa Benet XVI està de visita per la Península Ibèrica i avui passa per Barcelona. Ahir va ser rebut per tots els manda-más d'aquest país i a tots els canals no parlen d'altra cosa. És més, avui a TV3, sis hores de la visita del papa! Ja em diràs qui pot aguantar tal cosa! Sempre comento des del respecte, i no penso fer cap excepció, és més, millor no faig comentaris de la visita del Papa i encara menys de les "perles" que ha deixat anar durant aquests tres dies. Jo no diré res més, mireu-ho vosaltres mateixos/es:
VIDEOTECA:

Vídeo de la manifestació de gais i lesbianes avui a Barcelona contra les paraules del papa.
Manifestacions a Santiago i Barcelona en contra de la visita de Benet XVI.

ÀLBUM DE FOTOS:

Foto a Montserrat conta la visita del Papa. 3cat24.cat

Manifestació de més d'un centenar de persones d'un col·lectiu de gais i lesbianes avui a Barcelona.(3cat24.cat)

Manifestació a Barcelona, avui al matí. ElPeriódico.cat

Cartells de protesta contra la visita del Papa arreu de Catalunya. 3cat24.cat

RETALLS DE PREMSA...

DECORACIONS DE PROTESTA:

Encapçalament d'"El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir" durant les dues últimes setmanes.

Una de llibres...

2010-10-30T15:20:00.001+02:00

HE LLEGIT...

Retrum, quan érem morts. Francesc Miralles. Estrella Polar. 2009.

Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo. Educació 62. 1974.

ESTIC LLEGINT...

La Ratonera. Agatha Christie. Vicens Vives. 1952.

ESTIC COMENÇANT...

Bel: Amor més enllà de la mort. Care Santos. Editorial Cruïlla. 2009.
--------------------------------------
FOTO-PROTESTA:

També haureu pogut comprovar a la capçalera del bloc un petit cartell de protesta.

Perquè jo, NO L'ESPERO!

Un pas solidari

2010-10-07T19:11:00.002+02:00

El passat 26 de setembre es va celebrar a Mataró un dels events solidaris més importants que es fan a Mataró: la tercera edició del Mataró camina per l'Alzheimer.
Més de 3.000 persones van ser les encarregades de deixar clar que la solidaritat és, segurament, el valor més important que existeix. Cadascú va aportar el seu granet de sorra caminant, més o menys, més ràpid o més lent, el fet més important és l'aportació solidària que va fer cada caminaire i les donacions anònimes a part. Gràcies un cop més a tots/es els/les participants.

Però aquesta caminada no es podria haver celebrat sense l'ajuda de molts voluntaris i organitzadors:
Organitzadors que des del principi van trencar-se el cap per decidir el què, com, qui, quan, on...
Voluntaris que es van encarregar de penjar cartells i pancartes, de portar fulls informatius i d'inscripció a locals, de salvar a l'INTERSPORT del col·lapse total, d'inscriure a gent a diferents punts i a la plaça Santa Anna, de marcar el recorregut, de preparar els obsequis...

Tot això i molt més és només el que es va fer abans de la caminada. Però el dia de la veritat la feina es va multiplicar per mil:
Gent que, des de les sis del matí estava fent entrepans a Sant Miquel de Mata, d'altres preparant el punt de sortida i inscrivint gent el propi dia de la caminada, preparar "el xou" del final del recorregut, preparar l'aigua... Vaja, encarregar-se de que tot anés com la seda.

La mare que em va parir i jo també vam fer de voluntaris: ella venent cava i vendre al bar (un èxit, per cert) i jo em vaig encarregar d'ajudar a inscriure gent a l'INTERSPORT de La Riera al costat d'unes dependentes molt simpàtiques que van fer tot el possible perquè m'hi trobés a gust. Allà vaig acabar fins als pebrotets de si les talles eren grans o petites, si calia posar el correu electrònic... però no m'enfado perquè sé que la gent s'inscriu amb molt bona fe. El dia de la caminada em vaig encarregar d'un telèfon que no parava de sonar i d'ajudar a en Toni, una gran persona que he pogut comprovar que té una gran paciència i una persona amb ganes de treballar, de que tot vagi bé, un home, sincerament, digne d'admirar. Junts dins d'un cotxe, vam anar amunt i avall comprovant que tot anés bé (els voluntaris als seus llocs, que a ningú li falti res, ni tan sols l'esmorzar pels voluntaris i voluntàries), també de recollir taules, cadires, brossa... Una feinada! Però amb una molt bona companyia!

Una feinada que va valer la pena. Almenys jo em sento molt satisfet de com ha anat tot. I la cosa encara no queda aquí. La meva mare i jo hem d'entrar les dades de 3.000 bones persones. Però ho farem orgullosos i contents d'estar col·laborant amb tantes persones per un mateix fi solidari.

Des d'aquí vull agrair a tots i totes els i les voluntaris i voluntàries que van ajudar, a tothom que va assistir a la caminada i/o va aportar alguna cosa per la causa, i, especialment, a en Joan Antoni Ciller (que ha treballat com un xino per aquesta caminada i ha demostrat ser una gran persona), a en Toni (al qui vaig intentar ajudar tan com vaig poder i que espero poder col·laborar al seu costat a la quarta edició), i a la Glòria i l'Evarist, que casi cada dia van fer la ruta del bacalao per les inscripcions i van ajudar a inscriure gent amb mi i a la mare que em va parir per ensenyar-me que ser solidari és molt gratificant i pot ser genial coneixent gent solidària i aprenent dels que t'envolten. Gràcies a tots i totes!

ETIQUETES:

(Fer clcik sobre la imatge per veure tots
els escrits de: SOLIDARITAT)

Un pas solidari, per Martí B.T.

Nou curs, noves maneres

2010-09-10T21:32:00.004+02:00

He de dir que la professora del cabell negre, va arribar a tal punt que una mica més me'n vaig als estudis de TV3 i li dic quatre coses ben dites.

Aquest curs serà recordat per moltes coses, però també des de molts punts de vista. Serà el curs en el que es posarà en marxa el pla 1x1, es dels ordinadors. Per alguns el curs de l'avanç tecnològic, per d'altres, la cagada del segle o una manera d'enterrar l'educació 'de sempre', la "cultural". Jo el que de moment dic és que som molt afortunats, però de moment ni he vist el portàtil ni tampoc les llicències... l'únic que he presenciat són molts comentaris i especulacions. Hauria de fer un any que jo i molts alumnes més hauriem d'haver començat aquest projecte, durant aquest temps, el que han fet és anar-nos dient: d'aquí a poc... i ara ja em diuen que a mitjans d'octubre. Mireu, aquesta gent no sé molt bé de què van. Jo no entenc per què justament la marca Toshiba a tot Catalunya ha de ser "l'adequada" per tothom. I és que resulta que ha de ser d'una marca concreta i d'un model concret, quant quasi bé tothom a Catalunya té un portàtil a prop.
Per acabar de tocar els pebrotets, resulta que el meu estimat professorat té dret a triar els llibres per matèries, és a dir, que cada professor pot decidir el llibre que vol de l'editorial que vol (recordem que quan parlo de llibres em refereixo a llicències per poder-los utilitzar a través d'un ordinador). Això suposa que, tinc un professor que vol un llibre de l'editorial Macmillan, un altre el vol de l'editorial La Galera Text i tota la resta (els que deuen saber què suposa gastar-se una burrada pel material escolar) han triat l'editorial Santillana. D'aquests últims, molts ho han fet per "solidaritzar-se" amb les famílies, i no els agrada l'edició del llibre. Resumint, que, per pebrots, a casa haurem de pagar tres llicències. I sí, és cert que és més barat, però també en són ganes...

En definitiva, el que vull dir amb tot aquest text, és que ja era hora de que els portàtils arribessin als instituts, encara que de moment m'hauré d'esperar encara més. I que la meva esquena i la de 1.241.958 alumnes més a Catalunya, és cert que agrairà el fet de no haver de carregar amb els llibres, les llibretes i d'altres, sinó que només amb les llibretes i el portàtil. Però també vull dir que, per culpa de les presses, un cop més, les aules no estan preparades i els portàtils encara no arriben, ja que en falten centenars a diferents centres. I ja és fort que això passi a la quarta tanda d'implantada d'aquest pla. I els professors, que de morro no els hi falta, podrien dedicar cinc minuts més en aquestes reunions que diuen fer, aquestes reunions que després (i està demostrat amb tot això), no serveixen per res, ja que resulta que, dels 11 professors que tinc, ningú no en sap res.

Per acabar, vull remarcar que crec que la setmana blanca és una tocada de pebrots pels pares (i pels senyors professors que hauran de treballar, i no em fan cap pena), però alhora crec que als estudiants ens va molt bé que la setmana del 28 de febrer al 4 de març més caps de setmana sigui festa, ja que aquelles alçades són les pitjors del curs. També crec que ens hauriem d'acostumar més al sistema d'horaris europeus, tot i que em fa pensar una mica l'opinió d'una espectadora d'Els Matins de TV3* que deia per telèfon que és cert que aquí ens agrada aprofitar l'estiu, ja que nosaltres tenim un millor clima i més hores de sol que la resta de països europeus. Crec que els centres educatius de primària i d'educació infantil s'haurien d'implicar més en crear activitats extraescolars amb monitors.

Ja veieu que el curs ve calentet, aquí i a tot arreu, però necessitava desfogar-me després de sentir tantes tonteries en general.

Vull desitjar a totes les lectores i a tots els lectors del meu bloc, una feliç diada. I a més a més, afirmar que no estic conforme amb la sentència del Tribunal Constitucional amb l'estatut.

Visca el Barça, visca Catalunya, i visca la mare que em va parir!

=>UN ALTRE VÍDEO: http://www.tv3.cat/videos/3074850/Estem-preparats-per-al-nou-curs-escolar

Nou format del bloc

2010-09-06T19:41:00.000+02:00

Degut a diferents comentaris de lectors i lectores que els agraeixo que m'ho hagin dit, El bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha adoptat una nova imatge. El lila és el color que domina, juntament amb una franja ratllada amb colors vius: taronja, groc, vermell i rosa. El verd segueix al bloc amb el títol del bloc i per les etiquetes, que ara apareixeran amb una petita imatge més visuals a partir dels nous escrits. Espero que us agradi!

Imatge de "proper escrit"

Imatge de "etiquetes"

SOLIDARITZA'T!!!

2010-09-01T17:43:00.001+02:00

COMENCEN LES INSCRIPCIONS PER LA III MATARÓ CAMINA PER L'ALZHEIMER!!!

INSCRIVIU-VOS-HI, SIGUEU SOLIDARIS PER 7€ I PASSEU UN GRAN DIA PER MATARÓ!!!

+INFORMACIÓ:

www.caminaperlalzheimer.com

Punts d'incripció:
Botiga INTERSPORT:
Ronda Barceló, 43

Botiga INTERSPORT:

Av. Jaume Recoder, 17

Botiga INTERSPORT:

La Riera, 79
Centre Natació Mataró:
Passeig del Callao S/N
Centre Social de Vista Alegre
Vocalia Dones Vista Alegre
Oficina Associació Malalts de l'Alzheimer
C/ Sant Pelegrí, 3 1er
Col·lectiu de Teatre EPMA
Ronda Bellavista, 43

HORARIS: CONSULTAR WEB DE LA CAMINADA!

Galícia... la vuitena maravella

2010-08-08T15:28:00.001+02:00

Torre de Hércules, A Coruña.

Catedral de Santiago de Compostela.

Em llevo al matí, esmorzo, em rento les dents i em preparo per sortir al carrer. Sembla rutinari, fins al moment que surto al carrer i els 18ºC de temperatura em fan canviar d'opinió: no sóc a Mataró!
Segueixo els carrers relativament buits d'A Coruña dirigint-me a diferents llocs d'interès turístic (més plens) com la Torre de Hércules, el Milenium, el llarg passeig marítim el qual hem fet la mare que em va parir i servidor quasibé de punta a punta (8km), la Plaça de María Pita i altres carrers comercials. Església aquí, església allà. Si haguéssim entrat a totes elles, no hauríem pogut anar a fantàstics llocs com Santiago de Compostela (i la seva imponent catedral), Betanzos, un poble fantàstic i bonic i també A Coruña de dalt a baix.
Passant algunes tardes per ElCorteInglés, algun centre comercial més i carrers i places amb molt d'encant.
Ara toca disfrutar de Mataró, que tampoc està gens malament deixant de banda la calor que fa, (però recordem que no hi ha canvi climàtic perquè ho va dir el nostre "estimat" Aznar).

...són vacances.

Milenium. A Coruña.

L'Atlàntic.

Com podeu veure, estàvem fresquets. A Coruña.

Santes vistes des d'una càmera de fotos

2010-07-28T13:02:00.003+02:00

Les Santes al Carrer d'en Pujol

Tabalers/es del Drac

Els focs, vists des del balcó de casa.

Un any més, Les Santes, (aquest any Sel Setnas), han estat un esdeveniment important al mes de juliol de la majoria de mataronins i mataronines. 12.000 persones només al desvetllament bellugós

de Santes... un any més!

2010-07-26T13:16:00.002+02:00

BONES SANTES A TOTS I TOTES!!!

Vídeo d'ahir a la nit al desvetllament bellugós. Vídeo de martí6. (25/07/2010, Mataró).

SI US HI HEU FIXAT, ARA PODEU COMPARTIR LES NOTÍCIES DEL Bloc d'en Martí i la mare que el va parir A FACEBOOK, TWITTER, ENVIAR-HO PER GMAIL, COMPARTIR PER GOOGLE BUZZ I FINS I TOT PUBLICAR LA NOTÍCIA AL TEU PROPI BLOC. PER FER-HO, NOMÉS CAL QUE US FIXEU EN ELS BOTONETS D'AQUÍ A SOTA.

La última setmana...

2010-07-13T17:13:00.003+02:00

MUNDIAL 2010
No faré comentaris sobre els partits, les jugades... Només vull dir que OLE IKER CASILLAS!!! Déu meu quin petonàs li va fer a la seva parella, Sara Carbonero en directe. Després de totes les estupideses dites posteriorment al primer partit, sobretot pel senyor Urbaneja (President de nosequè del periodisme, cosa que no en té ni idea!).
Ara, aquest home que demani perdó i que s'amagui sota el llit! URBANEJA DIMISSIÓ!
Tothom és Sara. Tothom és Iker!

INTERCANVI

Bé, doncs canviant de tema, la setmana passada vaig participar al Mediterranean Trivial Pursuit: un intercanvi organitzat pels Joves i Monitors del Garbí amb altres "esplais" de França, Alemanya i Algèria. Ha sigut una gran experiència poder compartir cançons, diversió i grans moments amb gent d'altres països. Hem estat a Santa Margarita de Montbuí (Igualada) i a Mataró el cap de setmana. Hem anat a caminar, de compres, de turistes una mica, però mai d'incògnit, era impossible! He aconseguit tenir unes amistats fortes i emotives, que ara, s'han de seguir... SANT FACEBOOK!!! Bé, doncs jo me'n vaig a preparar-me per seguir amb el 'tute' d'estiu que ja he començat! Espero que tot us vagi bé!

PROPER ESCRIT: 26 DE JULIOL!

Glòria a les Santes, per Martí B.T.

Vídeos de Polònia!

2010-07-02T18:16:00.000+02:00

Del millor humor de TV3 n'he tret aquest vídeo, que, en aquests dies, confirma que el que ha passat és del tot igual com prevèien la gent de Polònia!

I a més a més, us deixo aquests altres vídeos que són una mica més antics...

Bon cap de setmana i bones vacances els que ja les hagueu començat!

PROPER ESCRIT: 13 DE JUNY!

HOY NO ME PUEDO LEVANTAR

2010-06-27T19:48:00.002+02:00

El jueves me colé y en el Tíboli me planté...

Com ja veieu, el dijous passat vaig anar a veure el musica de Nacho Cano: Hoy no me puedo levantar. El musical amb les cançons de Mecano tot creant una història d'uns amics que van deixar el poble per crear el seu propi grup de música a Madrid. A través d'un bar en el que hi comencen a treballar, aconsegueixen crear-lo. Al guanyar un concurs, es converteixen en els números 1 a la tele i a totes les ràdios, però no tot és tan fàcil com sembla a l'època dels 80: les drogues i la fama els juguen males passades. Sobretot les drogues, ja que un dels protagonistes ho acaba passant malament. Potser, en part té raó aquella dona que publicava al diari El Punt una opinió negativa de l'obra pel fet de que el tema "drogues" el deixen massa clar, li dónen massa importència i hi ha escenes fortes, però aixo sí: res més que la realitat. És cert que els musicals de Nacho Cano són força forts i de vegades fins i tot raros.

Tot i així, valoro molt positivament aquesta experiència qe vaig viure amb la meva mare a Barcelona.

També vull dir que, dins la meva opinió, el certàmen d'El tot Mataró i Maresme d'escollir un cartell alternatiu de Les Santes està molt bé, sobretot per aquest any, que el cartell no ha agradat massa en general, i a mi, tampoc.

AQUEST CAP DE SETMANA!

2010-06-25T09:36:00.000+02:00

NO T'HO PERDIS!

Comença l'estiu!

2010-06-22T12:42:00.001+02:00

Entremig d'una crisi que va i ve, un estatut que no s'aprova, una reforma laboral necessària que al final ningú vol, un Palau de la Música amb tot menys música, retallades per aquí i per allà, un mundial boig, un debat de burkes i vels, referèndums en males dates que tenen més interès que La Diagonal, unes Santes sense concert, litres de petroli tocant els pebrots i un volcà que sembla donar treva durant l'estiu, el millor és pensar en qualsevol cosa menys tot això.

I és que l'estiu ja és entre nosaltres: platja, piscina, sol solet, gelats de Can Verdú, Les Santes...!

Ja us ho havia comentat, però ara us explicaré millor com serà el meu estiu:

INTERCANVI: del 5 a l'11 de juliol, participaré en un intercanvi d'acollida amb esplais* d'Algèria, França i Alemanya. Anirem a una casa de colònies per Catalunya i allà hi farem diferents activitats. Jo ho veig com una activitat per conèixer millor a altres maneres de ser, viure i compartir.
CAMPAMENTS: Després de l'intercanvi vénen els meus setens campaments amb l'Esplai Garbí! Un any més, gaudint de la natura (formigues, aranyes, mosquits...), però aquest any, cinc dies els passarem amb la gent d'Algèria. Mitja nova experiència... :)
LES SANTES: Cal que ho expliqui...? La millor festa major (mama, millor que la Patum!). Però aquest any sense concert... quina pena... podríem pagar a la Karmele, que per sortir sobre d'un escenari que no sigui el de Sálvame, segur que ve gratis! Això sí, segurament no tindríem mai més concert de Santes, ja que tots els cantants com el genial Miguel Bosé de l'any passat no vindrien...
GALÍCIA: Aquest any torno al nord de la Península, a La Corunya m'esperen les platges que desitjo veure amb ones de metres i metres! Allà hi aniré després de Les Santes amb la mare que em va parir! La cosa promet...!

Bé, ja veieu quin estiu m'espera! Ara que ja fa una setmana que estic de vacances, és un plaer no pensar en totes les desgràcies del món! Millor pensem en l'estiu, que sempre alegra! (mama, no pensis en la calor!).

I des d'aquí informo de que la meva "porra" és que la selecció espanyola no passarà de quarts! :)

*de fet, el concepte "esplai" només existeix a Catalunya, a la resta del món hi ha grups de muntanya, grups de jugar a jocs esportius... però no esplai.

Ballant el Waka-waka

2010-06-12T09:48:00.001+02:00

Ahir va començar el mundial de Sudàfrica, un mundial que farà patir a tothom: ja han robat a bastants periodistes, però vaja, tot sigui això.
Als que sí que farà patir serà als aficionats de cada selecció, ja que si segueixen empatant, poca cosa farem.
Jo he decidit prendre'm-ho en calma i esperar a que Andorra o Catalunya vagin al mundial. Mentrestant, jo donc el meu guanyador: Argentina.
Tot i així, com que no penso seguir-lo massa, no m'hi trencaré el cap.
I amb tot el meu respecte, crec i no vull que 'la roja' guanyi la copa.

Per altra banda, valoro molt positivament la cançó de Shakira per promocionar el torneig. Encara tinc el dubte de què vol dir Waka-waka (si per casualitat us dona per aprendre algun idioma africà, ja m'ho traduireu!

Bé, no tinc massa més cosa a dir...
Ah, sí! Demano opinió sobre el nou format del bloc. Ja direu...

Un matí a Rocafonda...

2010-05-30T13:32:00.001+02:00

Bé, avui havia de fer "un escrit en imatges", però han surgit imprevistos al meu estimat barri, a Rocafonda.

11:40: Sortim de casa. Ens dirigim amb la mare que em va parir cap a l'Avinguda del Perú. Els paletes treballant? Que extrany...
11:42: Ens trobem al meu tiet, en Mingo. Ens explica el que passa: una "abella reina" s'ha escapat de l'eixam. La resta de la tropa l'han acompanyat. Unes 3000 abelles es troben juntetes a un portal de la propia avinguda. Tot el barri en fa veu i contempla el panorama des de l'altra vorera. i ha de tot: els que diuen no estar espantats i els que, com jo mateix, els hi tenim pànic.
A més a més, avui han tallat l'aigua a una bona part de Rocafonda, per sort, a casa nostra no.
11:47: Comença el reportatge de fotos fet per mi i el meu tiet.
11:56: Canvi de plans. Ja ha arribat la policia local i els mossos. La cosa va per llarg. Ens decidim a descobrir el nou Parc de Rocafonda, un parc gran, maco, ben fet, amb moltes activitats i equipaments per gent de totes les edats. Hi disfutem d'una bona estona amb l'Elmer, i ja està decidit, no trigarem a anar-hi amb en Dídac! La veritat és que valoro molt bé aquest nou equipament al barri: amb herba, amb nous tobogans, castells i d'altres per als més petits. Ara, a conservar-lo i a demostrar que Rocafonda no és com la gent diu, és un genial barri!
12:43: Tornem al lloc del "crim". Ja hi ha un home posant totes les abelles en un eixam que ha construït en una capsa. Unes cincuanta persones observen la situació impactades de la valentía d'aquest home. És el tema de la setmana al barri. Segueixo amb el reportatge de fotos.
13:01: Arribem a casa. Després de viure un matí intens a Rocafonda, encenc corrents l'ordinador per escriure al bloc. Ara, vaig a enviar les fotos al Tot Mataró i al Capgròs i si hi ha sort potser ho publiquen!

Aqui teniu part del reportatge:

Nou parc de Rocafonda. Amb unes pintades precioses!

L'eixam d'abelles.

El tub d'aigua que ha fet tallar l'aigua al barri.

"El Salvador"

Bona feina!

L'espectació "rocafondera".

El tema de la setmana als bancs de Rocafonda, per Martí B.T.

Cap de setmana en imatges (1ª part)

2010-05-28T17:44:00.001+02:00

Aquesta és la nova manera d'escriure al bloc:

Cap de setmana passat, en imatges:

He celebrat l'aniversari de la meva cosina

He vist la pel·lícula Prince of Persia, genial!

A la fira, varis cops, ha estat molt bé!

Passejada per el Parc Central.

Algun capítol de Ventdelplà, sèrie que encara seguim.

He estudiat per varis exàmens, ja que ara ja és l'època...

La segona part serà explicant aquest cap de setmana que entra.
Que us vagi bé!

La cosa promet...

2010-05-24T13:04:00.001+02:00

DIVENDRES no us perdeu una nova manera d'escriure al bloc.

Un escrit que serà completament diferent a la resta!

Mai s'ha vist res igual al bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

(apte per a tots els públics, eeh!) :D

Bé, jo us aviso de que la cosa promet...

VIVÈNCIES D'UNA LLIGA GUANYADA

2010-05-19T16:36:00.004+02:00

Per si no ho sabíeu, el Barça va guanyar la lliga el diumenge passat.

LA TEMPORADA

El Barça aquest any només ha perdut un partit, n'ha empatat 6 i n'ha guanyat 31!
A en Valdés només li han fotut 24 gols en 38 partits (millor porter de la temporada 09-10).
En Messi s'ha proclamat pixitxi (màxim golejador) amb 34 gols a la lliga. (n'ha fet 47 en totes les competicions d'aquest any). A més a més, ha aconseguit la bota d'or.
Encara podem fer un doblet! La supercopa no està decidida!

Nova capçalera del bloc.

16/05/2010

Gràcies a una contundent victòria del Barça davant el Valladolid (4-0) al Camp Nou, l'equip blaugrana va aconseguir el seu 20è títol de lliga.
A més a més, amb un dolç gust de boca, ja que el Madrid no va aconseguir res millor que un empat de 260 milions d'euros contra els quatre duros del Màlaga (1-1).
Però bé, això ja ho sap tothom... ...som el millor equip del món!

Satisfacció blaugrana: un any més, amb Guardiola al capdavant de l'equip, el Barça ha aconseguit resultats espectaculars! En estadística, aquesta temporada ha sigut millor que la passada.

LA TARDA-VESPRE-NIT

La tarda la vaig viure començant a integrar l'ambient blaugrana per un dels carrers més madridistes de Mataró, l'Avinguda Recoder amb uns amics!
El partit el vaig viure en un bar del propi carrer ple d'avis i àvies, joves i nens nenes d'un ambient força culé. Siguem sincers, MOLT clulé.
Vam començar amb l'aigua al coll; i sort d'en Puyol! Després ja gol rere gol ja l'ambient era de "Campeones, campeones, oe, oe, oe!".
Després del partit vaig anar cap a la zona culé de Mataró: la Plaça de Santa Anna: lloc on els culers canten himnes, càntics blaugranes, i per què no, antimadridistes; on hi ha ambient, on moltíssima gent viu la festa i gaudeix d'un títol que és nostre (i no madridista!).

Després, ja a casa, com marca el ritual culé a casa nostra: banderes al balcó, himne del barça com a música de trucada i l'escut com a fons de pantalla al mòbil. I per acabar, un escrit al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

En memòria de la sobreDOS-SIS!

Vivències d'una lliga guanyada, per Martí B.T.

PROPER ESCRIT...

2010-05-16T12:20:00.001+02:00

VIVÈNCIES D'UNA
LLIGA A GUANYAR!

DEMÀ DIMECRES,
AL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR!

Noves experiències...

2010-05-02T15:49:00.003+02:00

Ja us vaig informar que he estat participant en un intercanvi musical: Mataró-Argentona amb el Friedich-Shiller Gymnasium de Marbach (Alemanya).
Bé, doncs dilluns va arribar ell, en Patrick, l'alemany que ha passat tota la setmana a casa.
Va arribar cansat, i és que portava a sobre 15 hores d'autobús des de Marbach am Neckar (a prop d'Stuttgart), i amb gana, força gana.
Durant aquests dies ha estat anant d'excursió per Tarragona, Sitges, Barcelona i Mataró mentre jo estava disfrutant de la rutina que tant m'agrada repetir cada setmana. També vam fer un concert el dimarts al vespre al Teatre Monumental de Mataró. Tot i així, res ha sigut rutinari durant aquests dies, ja que a casa hem sigut un més a la família, crec que bastant ben tractat i informat, ja que me n'he encarregat de que s'aprengui la Riera, la Plaça Santa Anna, els gelats de Can Verdú, el Pa amb tomàquet, els Macarrons de la Mare que em va parir, el Cau Grillat... ah! i el pernil del bo, (no com el York que només saben menjar...).
Un noi poc parlador, però que ha intentat en tot moment integrar-se als nostres costums.
Ha sigut una experiència diferent i nova que m'ha servit per preacticar l'anglès i apendre nous costums, noves maneres, nous menjars, nous paisatges i noves maneres de viatjar (li he agafat molta ràbia a l'autobús :P ).
Ha conegut a la majoria de la família: àvies, un tiet, un nebot, amics/gues meus/ves, mare, pare, germans, germana i una casa diferent de la seva (no és el mateix viure en una casa de 4 pisos que a un pis de 4ª planta), però la impresió que em dóna és que ha estat com nosaltres volíem, com a casa!
No dubtaria ni un moment a repetir aquesta experiència en la que he après molt, HEM après molt, un intercanvi en el que he conegut gent d'Alemanya, però també d'Argentona!
A casa seva, com ja us vaig dir, em van tractar molt bé i així ho hem intentat fer aquí. Ahir van marxar d'Argentona després d'un dinar i un petit concert.

(a Argentona ahir)

ANÈCDOTES:

LA NEVERA

Quan va arribar a casa, va

berenar i li vaig preguntar
(en anglès):

-Què vols beure? Fanta, CocaCola, Aigua, llet...?

-Tens suc de poma?

I vaig pensar: (merda!)

Li vaig repondre que no, però el dia següent

en vam anar a comprar al Mercarroña.

A casa vam riure molt amb això :)

INTERCANVI LINGÜÍSTIC

La mare que em va varir també

va apendre força, ja que l'anglès

va ser una arma que ha

començat a utilitzar.

I ja he fet el "logo", com podeu veure, de l'Intercanvi.

A MÉS A MÉS:

Felicitats a totes les mares, sobretot a la que em va parir!
Avui, 2 de maig, fa un any de l'històric 2-6 al Bernabéu!
Felicitar a Messi, a Xavi i sobretot a Bojan per l'espectacle d'ahir! (1-4)

Va ser com estar a Gran Hermano, però a Gran Alemany).

I ara, bis zur nächsten Woche! (Fins la setmana que ve!).

Sant Jordi i Madrid - Barça

2010-04-18T16:55:00.000+02:00

El "chorreo"

Bé, qui no se n'hagi enterat deu ser perquè viu en una illa deserta: el Madrid - Barça és el tema del que en parla tothom aquest mes.
Un partit que vaig viure emocionantment amb la meva germana, la Eli.
Un cop més el Barça va deixar ben clar qui és el millor equip del món (eh! que amb els pericos ens vam deixar!).
El Barça va demostrar ser superior al Madrid i al seu estimat Cristiano Ronaldo, qui no ha aconseguit ni aconseguirà marcar un gol al millor equip d'aquest planeta.
Messi: no ens va fallar.
Valdés: va demostrar ser un bon candidat per la selecció, parades 100% genials!
Pedro: marca sempre en ocasions especials.
Puyol i Piqué: imparables parant al Madrid, gran defensa.
Maxwell: ni el coneixia, però vaig descobrir un nou crack.
Guardiola: sense volguer confiar-se en la Lliga, ben fet!

El Barça va jugar molt bé: en equip, com només ell sap. I això que el Madrid jugava amb 12 jugadors (s'ha de comptar l'àrbit, que, com que era el seu últim partit va decidir fer malament la seva feina... O potser va treballar molt bé per els bitllets que havia d'embutxacar-se després del partit...).

Ara els blancs ja poden esforçar-se... O sinó en Florentino haurà d'anar molts cops al banc per pagar nous àrbits, jaque els jugadors no li funcionen o se li envan...

I un cop més...
FORÇA BARÇA!

Per cert, tornarem al maig a jugar amb un equip de categoria (que pensem guanyar) en una lliga de categoria que el Madrid no té la sort de ser-hi.

------------------------------------------------------------------

Sant Jordi

Una festa catalana (i anglesa segons el llibre d'anglès de l'Institut), una festa d'amor i una festa consumista que un any més ha vingut a visitar-nos.
Divendres és Sant Jordi, un dia en que les roses vermelles, grogues, blaves, roses i multicolor juntament amb llibres de tot tipus envairan els carrers.
Aquest any, un cop més la crisi no ens permet fer rams de mil roses, però no siguem "rates" i solidaritzem-nos i estimem-nos una mica.
D'aquesta festa no en tinc massa cosa a dir, només això:
El Divendres de Sant Jordi, si heu de comprar una rosa a l'enamorada, a la mare, a l'àvia, a qui sigui... si us plau, aneu a comprar-la a davant de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró. Pregunteu per l'esplai Garbí (NO CONFONDRE'S AMB ELS ESCOLTES!!!), que intentem recollir diners per fer un intercanvi europeu d'acollida amb França, Alemanya, Itàlia i Algèria.
A part de roses, podreu comprar econòmicament joies artesanes com les de la foto de sota.

DIA: Sant Jordi
LLOC: La Riera de Mataró, davant de la Granja Catalt, a l'altura del Carrer Nou.
ORGANITZA: Joves de l'Esplai Garbí.
HI VENDREM: Roses petites i mitjanes, anells, collarets, penjolls i arrecades.
MOTIU: Solidari: poguer anar d'Intercanvi.

US HI ESPERO!

I fins aquí l'escrit que tant esperàveu! Us desitjo una genial setmana i un feliç Sant Jordi!

DIMECRES...

2010-04-12T18:09:00.000+02:00

Dimecres us parlaré sobre Sant Jordi! I també sobre el Madrid-Barça (0-2).

NO US HO PERDEU!!!

ALEMANYA 2010!!!

2010-04-05T18:37:00.002+02:00

el 19 al 26 de març vaig estar a Alemanya amb l'institut. Era un intercanvi musical.

19/03/2010 de Mataró cap a Strasbourg.

19:00h - Sortida des del Satorras.

20/03/2010

Catedral d'Strasbourg

Després de 13 hores d'autobus vam arribar a Strasbourg, on vam visitar la Catedral i una mica el centre de la ciutat. Allà hi vam dinar i vam ser-hi fins a les 16:00h.

Vam tornar a agafar l'autobús fins a Marbach am Neckar (18h). Allà van presentar-nos a la nostra parella i vam anar a casa per conèixer la família, sopar i dormir.

21/03/2010

Aquell dia el vaig passar amb la família. Vam anar a un mirador de Mundelsheim (on hi havia la casa de l'alemany).

A la tarda vam anar a una bolera d'Stuttgart.

A la nit vam anar a un restaurant típic d'Alemanya a sopar amb la família Alemanya.

22/03/2010

Mercedes Benz Arena

Vam anar al centre d'Stuttgart a conèixer el casc antic. Després vam anar al Mercedes Benz Arena (estadi de futbol de l'Stuttgart (equip que el Barça va eliminar de la Champions)). Evidentment, vam anar-hi amb la samarreta del Barça! A la tarda vam fer un assaig amb el conjunt instrumental i després vam anar cap a casa.

23/03/2010

Heidelberg des del castell

Vam passar el dia a Heidelberg. Allà hi vam visitar el castell i ens vam discutir amb uns venedors que ens volien timar :). Vam visitar el centre i vam anar per lliure. A la tarda vam tornar a Marbach per la vall del Neckar (el riu que envolta i passa per tots aquests pobles). Després vam anar a casa.

24/03/2010

Al matí vam estar assajant a l'Auditori de Marbach amb la coral. Vam dinar al restaurant/bar/cantina (com li volgueu dir) a l'institut amb el nostre alemany a l'institut. A la tarda vam rependre els assajos i vam preparar el concert. A les 17h vam menjar pizza per brenar-sopar i vam tenir lliure tota la tarda per Marbach. A la nit vam fer el Concert d'Intercanvi.

25/03/2010

Marbach am Neckar

Vam anar a conèixer a l'alcalde que ens va donar la benvinguda (que de fet, podria dir-se despedida, ja que era el dia que tornavem. Després vam fer una visita guiada per grups a Marbach. Després vam tenir lliure i vam dinar al bar/restaurant/cantina amb el nostre alemany. A la tarda vam fer una festa de despedida amb pastissos, pastes, beguda... I a la tarda... agafar el bus per tornar cap a Mataró.

26/03/2010

El viatge va ser de 16h i no de 15 perquè un nen se'ns va quedar a la gasolinera. Vam arribar tard (como no) i vaig anar a casa meva a parlar clar i català!

PER VEURE ELS VÍDEOS DEL CONCERT A MARBACH, FEU CLICK AQUI!

I DURANT AQUESTA SETMANA US EXPLICARÉ...

DILLUNS...

2010-04-03T23:57:00.002+02:00

Demà us explicaré l'Intercanvi Musical Mataró i Argentona - Marbach (Alemanya).
I també us parlaré sobre les Colònies de Primavera amb l'esplai Garbí!

Demà, dilluns, us ho explicaré!

NO US HO PERDEU!!

2010: l'any dels viatges!

2010-03-05T19:43:00.000+01:00

Camp Nou, 16-01-2010 FC BARCELONA-SEVILLA FC from Martí B.T. on Vimeo.

Vídeo del 16/01/2010 al Camp Nou en un partit de lliga Barça-Sevilla. Resultat: Barça 4-0 Sevilla

Sí, aquest any està siguent l'any en el que més viatges hi tinc preparats!!!

des de 1/1/2010 fins 4/1/2010: Catalunya Nord (França).
des de 1/2/2010 fins 3/2/2010: Colònies amb l'escola (Noguera, Catalunya).
des de 5/2/2010 fins 7/2/2010: VIATGE A LONDRES!!! (Que ja he explicat).
des de 19/3/2010 fins 26/3/2010: Intercanvi musical a Alemanya. (Que encara he de fer i explicar).
des de 27/3/2010 fins 31/3/2010: Colònies de Primavera (amb l'esplai Garbí).
des de 15/7/2010 fins 24/7/2010: Campaments amb l'esplai Garbí.

I també d'altres coses:

Intercanvi europeu d'acollida (amb l'esplai Garbí, s'ha de fer).
Camp Nou (amb el meu germà Carles, 16/1/2010).

Com ja veieu, aquest any, estic que no paro!
Us passo també el vídeo que vaig fer quan vaig anar al Camp Nou, que per fi l'he pogut penjar a Internet! :)

El meu aniversari (que procuro celebrar anualment, aquest any amb els meus amics i amb la meva família, 19/2/2010).

Una setmana... BOJA!!!

2010-02-22T18:42:00.000+01:00

No em puc queixar gens sobre la setmana passada, i és que va ser de bojos:

Dilluns, dimarts i dimecres: Colònies amb l'escola:

Tot i no anar amb la meva classe per el que havia de fer divendres, dissabte i diumenge (tot i que amb la que hi vaig anar també hi havia molts amics meus) a les colònies m'ho vaig passar molt bé!

Vaig anar a un Camp d'Aprenentatge a la Noguera. Allà es fan diferents activitats sobre la prehistòria. En comptes d'agafar un llibre i una llibreta com a la classe, allà t'expliquen com vivien els nostres avantpassats ensenyan-te com tallavan pedres, les afilaven, en fabiricaven eines... També tenen rèpliques fetes per estudiants universitaris de les cabanes que constuïen. *

Divendres, dissabte i diumenge: Viatge a Londres:

A casa del meu germà Daniel, els reis em van portar un viatge a Londres amb ell per al cap del 5 al 7 de febrer. I sense cap dubte, HI VAIG ANAR!!! :)

Divendres 5, 17:21h (hora catalana), l'avió surt cap a Londres (experiència que ja havia viscut fa uns 3 anys i que volia repetir, com vaig prometre).

Divendres 5, 18:20h (hora anglesa, 1 menys com a Canàries), arribo a Londres després de 2 anys i 9 mesos justos.

Llavors vam anar a fer una volta i a sopar i dormir.

Dissabte 6, tot el matí: vam anar a visitar el Big Ben, vam conèixer diferents carrers principals i a la tarda, vam anar a fer el que verdaderament era el regal: VEURE EL MUSICAL DE HAIRSPRAY!
Diumenge 7, 11:13h (hora Londres): Visita a diferents botigues prestigioses (National Geographic, Ferrari, D&G...).
Diumenge 7, tarda: ens enterem que l'avió es retrassarà 2 hores.
Diumenge 7, nit: arribada a l'aeroport i a casa
Dilluns: Cole, nooooooooooo!

I puc dir: JO HE ANAT A LONDRES A VEURE EL MUSICAL DE HAIRSPRAY

En el següent escrit: CARNAVAL!

I no em van fallar...!

2010-01-17T10:41:00.005+01:00

Aquest és el Barça que jo conec, el que va jugar el dissabte contra el Sevilla! Com ja ho havia explicat, jo el vaig anar a veure amb el meu germa Carles. Ens ho vam passar més que bé!

Tot i la pluja que queia (la justa per tocar les cireres), el meu Barça s'hi va lluïr i amb ganes: 4-0!!!

Una primera part en la que vam patir, ja que entre el porter del Sevilla perdia tot el temps possible alhora de xutar la pilota, (cosa que l'arbitratge hauria pogut treure-li una groga tranquilament) i que l'arbitre pitava el que no hauria i no pitava el que sí que hauria de pitar... Bé, que el personal a la primera part no estava gaire inspirat...

A la segona part, sense Carles Puyol, que, segons he llegit a l'Sport.es, havia tingut una marejos al xocar contra un jugador del Sevillla i va haver d'abandonar el partit, un partit que havia començat molt bé, amb una ocasió de gol i tot.
Només al minut 4 (segona part), Piqué tira a gol i un defensa del Sevilla, volguent desviar la pilota, l'envia a dintre la porteria. Podeu imaginar com ho vaig viure... :D
Més tard, deixen entrar a en Pedrito (sí, sí, el que ha marcat a totes les copes possibles en menys temps). Aquest, es dirigeix a la porteria i ens marca el segon!!!!!
Encara ho vaig viure més i millor, però quan un quart d'hora més tard, després de moltíssimes ocasions, el nostre amic Messi marca el tercer del partit i el seu gol número 100 amb el Barça, va ser una GRAN festa culé, com havia de ser!
Ja a punt d'acabar al partit i sense esperar res més, Leo Messi marca el 101!!!!!!
Quina alegria, quina festa, quina emoció...!
En aquesta segona part, el notre amic porter del Sevilla, que tant de temps ens havia fet perdre, intenta desviar la pilota lluny de la porteria tocant un jugador dels seus, que l'envia fora i la regala al Barça. Tot enfadat, dona un cop al terra i tot el Camp Nou el va obsequiar cridant-li: Tooooontoooooo!!! I aho vam fer amb ganes, després de tot el temps que havia perdut i tothom li havia xiulat!

Com podeu veure, malament no m'ho vaig passar: no només he aconseguit anar al camp, sinó que a sobre els golejem 4-0, veig els gols 100 i 101 d'en Leo amb el Barça i ens distanciem al Madrid (cosa que ens van informar des de la pantalla del camp i tothom ho va cel·lebrar!)

Quan pugui pujaré un vídeo que vaig gravar quan van sortir els jugadors al camp!

Força Barça!

CAMP NOU, PREPARA'T!

2010-01-15T17:26:00.001+01:00

SÍ, SÍ... QUE ES PREPARI EL CAMP NOU, QUE EN MARTÍ VÉ DEMÀ A VEURE-US JUGAR!!!

Us ho explicaré millor el diumenge! Fins llavors!

Nadal... un any més

2009-12-24T13:53:00.000+01:00

Ja torna a ser Nadal. Sembla mentida. Era ahir que menjavem raïm tots junts...
Per felicitar-vos a tots/es les festes de Nadal, us passo aquest vídeo d'una que cançó molt maca dedicada a la mare que em va parir!!!

BON NADAL I FELIÇ ANY 10!!!